El poeta Ponç Pons (Alaior, 1956) oferí dijous a la tarda una conferència a Luxemburg, convidat pel Centre Català de la ciutat, i amb el suport de l'Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears. Al matí, conversà amb un centenar d'alumnes de Primària de l'Escola Europea, al barri del Parlament Europeu, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el centre financer. Les dues activitats formen part d'un cicle d'autors de les Illes Balears al país centreeuropeu, que encetà Josep Lluís Aguiló el 27 de novembre i que clourà, al febrer, Lucia Pietrelli.
L'autor de 'Nura' i 'Dillatari' desvelà al Centre Català de Luxemburg la seva manera de entendre la vida, sempre vinculada a la literatura. «Si no escrivís em moriria», digué Pons, qui sol resumir la relació entre escriure i viure amb una paraula inventada: 'escriviure'. Del seu darrer poemari publicat, 'Camp de bard' (Proa, 2017), mereixedor del Premi Miquel de Palol 2015, contà que «sintetitza la meva visió del món, és el camp d'un poeta».
En aquest sentit, l'escriptor es referí a Sa Figuera Verda, el terreny als afores d'Alaior on sol llegir, pensar i escriure, envoltat d'animals amb noms de creadors universals, com Gauguin, Frida Kahlo o Van Gogh. «Tinc un gran respecte pel lector que, el dia de demà, agafi un llibre meu», declarà Pons, qui matisà que «m'interessa la mètrica per no caure en la facilitat, hi ha gent que escriu malament perquè li fot a matar, jo corregeixo moltíssim, no és una tasca fàcil, he de pensar molt per trobar les paraules necessàries».