Emoció per tots quatre costats és la que es va viure dijous, en el memorable doble tribut al grup Traginada organitzat com a Concert institucional de Sant Antoni, que va tenir lloc dijous al Teatre Principal de Maó. Una vetllada amb aires d'homenatge que no va decebre a ningú, ni als nostàlgics que recorden com si fos ahir aquella etapa daurada de la música menorquina, ni tampoc a aquells que hi assistien per conèixer un poc millor com va ser aquell fenomen social i cultural de finals dels anys 70.
L'esdeveniment prometia i no va decebre. El fet que s'esgotessin ràpidament les entrades per al concert i que s'organitzés una segona actuació, ja feia preveure que seria una nit especial. Perquè hi havia ganes de Traginada, i no poques, fet que es traduïa en dos «plens» a la sala maonesa, amb un total de prop de 1.400 espectadors, que van veure com, per una estona, revivia un grup que va ser més que música.
El concert començava amb la col·laboració d'un dels fundadors de Traginada, Paco Bagur, i amb la «Cançó de llaurador», a la qual seguirien altres com «Jo me n'entrí» o «Sa despedida», interpretada per Cris Juanico. Anna Ferrer va omplir de calidesa «Sa vida d'un Berguiner», i Maria Camps va oferir un gran «Horabaixa, post es sol».
Eren més els cantants que hi participaven. Clara Gorrías va cantar «Sa núvia» i més tard va dur al seu terreny jazzístic «Lluna peruna». I Miquel Mariano va posar els ritmes més rumbers a «Una dona llarga i prima» i sobretot, com no, a «Rumba menorquina».
També hi va ser Guiem Soldevila, tocant al piano «S'aubada», i van sonar altres títols mítics, com «Cecília», a duo entre Gorrías i Juanico, «Es llagost», també de l'ex Ja t'ho diré, o «Monja per força» que va cantar Maria Camps.
El concert tenia una gran solidesa instrumental, amb Moisès Pelgrí (percussió), Pablo Millas (contrabaix), Nicolau Espinosa (cordes), Àngel Gelabert (teclats) i Annabel Villalonga (guitarra). I amb ells, un cor integrat per Edu Cendán, Joan Carles Villalonga, Anna Janer i Alícia Coll.
Una rere l'altre, les cançons van entusiasmar el públic, el qual premià els artistes amb diverses ovacions, i també a les diferents projeccions amb vídeos antics amb els membres de Traginada.
Sens dubte, però, els moments més emotius de la nit van ser quan aparegueren damunt la fusta del ‘Principal' els tres iniciadors primers de Traginada, els germans Joan i Ramon Saura i Paco Bagur. Una petita representació del conjunt va rememorar cançons com «Roseta» i la «Festa des pobres». Moments especials que serien el preludi de l'homenatge a tot el grup. Després d'un popurri de fandangos amb tots els solistes, es va demanar la presència a l'escenari de la resta de components de Traginada, per acabar la vetllada amb rams de flors per a tots i recordant al ja desaparegut Ernest Pagès. La «Cançó des sabaters» va ser la culminació d'una nit meravellosa amb una sentida ovació a Traginada.