Desolació, oblit, laments, emoció davant la pèrdua, injustícia... Precisament, per fer un poc de justícia i rescatar de l'amnèsia que provoca el pas del temps i per fer front a tots els sentiments que perduren, encara avui, després de 80 anys del final de la Guerra Civil, es va organitzar l'exposició titulada «Desenterrant el silenci». Una mostra amb fotografies de Sergi Bernal que xerra d'Antoni Benaiges i de centenars de persones més que van ser afusellades i enterrades a la fossa de La Pedraja.
L'exposició, que es pot visitar a l'antiga església de Sant Antoni de Maó, proposa un viatge al 19 de juliol de 1936, quan Antoni Benaiges, un mestre català que tenia plaça a l'escola de Bañuelos de Bureba (Burgos), va ser detingut, torturat i assassinat per falangistes el 25 de juliol d'aquell mateix estiu, al Monte de la Pedraja. Un indret, aquest, on l'Agrupación de las Personas Asesinadas en los Montes de la Pedraja calcula que hi ha enterrades més de 400 persones, entre elles, Benaiges, un mestre defensor de la metodologia Freinet que a l'estiu del 36 tenia planejat dur els seus alumnes fins al seu poble, Mont-roig del Camp (Tarragona), perquè veiessin una cosa que els seus ulls no havien vist mai: la mar.
Aquest és un projecte que ha desenvolupat Sergi Bernal, i que consta, a més, d'un llibre i un documental, que xerren d'una promesa (el viatge a Tarragona) rompuda per la barbàrie de la guerra.
Testimonis
L'exposició mostra instants dels treballs d'exhumació que es van fer el 2010 en aquesta fossa, i es pot apreciar en els familiars que apareixen retratats, sentiments que van des de la desolació fins a l'esperança de trobar, finalment, les restes dels seus familiars morts durant la guerra.
El muntatge que es pot veure a Maó és impactant, per les fotografies i per la imatge gegant que reprodueix la fossa d'on es van extreure restes de 104 persones, assassinades entre juliol i octubre d'aquell any. És aquesta una manera d'ubicar l'espectador en l'escenari i fer-lo partícip de la desesperació que suposa pensar que allà hi pot haver les restes dels teus familiars mai retrobats.