«La pèrdua del jove mestre de la jove elit europea és una de les majors que podrien sofrir en aquests moments les lletres franceses», va dir l'escriptor francès François Muriac, referint-se a Albert Camus, una de les principals figures de l'existencialisme i també net de migrants menorquins. Conscient de l'absurditat de la condició humana, Camus abans de morir es va preguntar: «Què podré jo anomenar eternitat, sinó a tot allò que forçosament haurà de continuar després de la meva mort?». Precisament, la música és una de les disciplines que adopta el nom d'aquest escriptor per fer etern el seu pensament: l'esperit inconformista, de rebel·lió contra la injustícia, la vitalitat, l'amor i la tendresa.
Amb aquesta inspiració compartida, Raquel Garzás (piano), Fiona Robertson (violí) i Pau Marquès Oleo (violoncel), originaris de terres diferents —Castella, Glasgow i Menorca—, han trobat un camí en comú i han decidit, a través de la música, aproximar-se al pensament reivindicatiu d'Albert Camus. De fet, seguint la tradició dels grups de cambra d'adoptar el nom d'algun compositor o artista, els tres músics han dedicat el nom del seu trio a un escriptor que té una gran connexió amb aquesta Illa a través de la seva àvia menorquina.
En aquests moments, tot i tenir la base del seu projecte als Països Baixos —lloc on han realitzat estudis de màster als conservatoris d'Utrecht, Amsterdam i La Haia— i fer el gruix de concerts en sales de format mitjà, la seva intenció és créixer, expandir els horitzons musicals sense límits. Segons Pau Marquès, això es tradueix entrant en cercles de sales de més prestigi del panorama neerlandès i també a escala internacional, com ara a Espanya, Anglaterra o Alemanya.
Per això, aquest dilluns, a les 21 hores, el 47è Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella tindrà de protagonista al Camus Trio. Serà al Claustre del Seminari. La venda d'entrades es fa a través de Codetickets i obrint-se la taquilla, a l'entrada del Seminari, una hora abans de l'actuació.
Després de tres anys d'aquesta aliança musical, «l'entusiasme inicial el segueix la passió compartida per la música de cambra, la voluntat ferma de dedicar-s'hi professionalment i també una feina intensiva que ens posa a prova com a músics, tant professionalment com personalment». Seguint les paraules del violoncel·lista, no només és la feina de construir un projecte amb un repertori engrescador, treballar-lo en detall i presentar-lo amb expressió honesta el que els manté units, sinó també fer feina per poder-lo moure en sales de tot arreu i que tinguin una programació de qualitat.
El programa
El grup oferirà un repertori que conté tot allò que els apassiona de la música i que, segons Pau Marquès, representa tornar a casa i ensenyar la feina feta a l'estranger durant els darrers cinc anys.
El concert s'encetarà presentant la «figura injustament poc coneguda del compositor Català Robert Gerhard» amb «Trio per a violí, violoncel i piano núm.2 en La bemoll Major» (1918), una primera obra que, sota l'aparença melòdica i colorista, convidarà al públic a bussejar en un ecosistema on tot està viu i en constant moviment. A continuació, tocaran les «Tres peces en clau d'humor» de Shchedrin, peces amb les quals Camus Trio ha canviat els títols per una versió ciutadellenca sorpresa. I per últim, la segona part del programa estarà dedicada integralment a la música de Felix Mendelssohn amb «Cançons sense paraules», amb la qual s'aconseguirà posar el drama romàntic amb la força de la naturalesa i l'ànima humana al centre de l'escena. És el que podríem anomenar «música poètica» —música instrumental que, sense paraules, és profundament poètica—, un gènere que li va proposar la germana de Mendelssohn, la pianista i compositora Fanny Mendelssohn.
És important dir que, habitualment, els concerts del Camus Trio compaginen la música amb components literaris. Si més no, els dos arranjaments de l'original per a piano sol de «Cançons sense paraules» que ha fet la Raquel Garzás.