Feia anys que no hi havia entrat ningú. En el seu moment, potser des de finals del segle XIX o principis del XX, aquest espai del poblat de Torralba d'en Salort, conegut com la «cova des Pou», s'havia reconvertit en cisterna per a usos agrícoles i ramaders, tapiant-se l'entrada amb un mur de grans blocs de pedra i morter i amb un bon gruix (uns 2 metres) de terra, i fent un forat al sostre i col·locant-hi damunt un coll de cisterna, servint per a la recollida d'aigua de pluja.
Ara, dins les intervencions de posada en valor del jaciment que està fent l'empresa Nurarq, que s'ocupa de la gestió integral del recinte des de 2017 a través d'un lloguer a la propietat (Fundació Illes Balears, que és privada i ho ha finançat del tot), i després de dos mesos intensos de feina, s'ha recuperat aquell espai com el que era en origen, un hipogeu (cova d'enterrament artificial) del talaiòtic final, resultant d'una gran monumentalitat en ser un dels més grans que hi ha dins els poblats de l'Illa, comparable als grans hipogeus exteriors del barranc de Cala Morell o del penya-segat de Calescoves.
Idò, es capvespres, per es que comentau que no enteneu l'idioma, us apuntau a català, o almenys intentau xerrar-ho en tost de queixar-vos tant de que rallam malament. Després ho podreu traduir als vostres amics i coneguts.