Els astres s'alinearen la nit de dissabte a La Mola: poesia, música i pintura confluïren en un, per oferir una vetllada deliciosa, rica en paraules, suggerent en ritmes i amb un paisatge pictòric evocador. La quinzena edició d'Illanvers va atreure fins a la fortalesa a prop de tres-centes persones, que van tenir l'oportunitat de capficar-se en un espectacle rodó, sorgí de la destresa i l'art de set poetes, una rapsoda, dos músics i un pintor.
La bellesa feta de paraules va arribar de la mà de poetes novells, com Carlos Minuchín, Maria Dabén o Rosa Preto, que s'alternaren amb altres ja consolidats: Joan Manuel Pérez i Pinya, Àngels Cardona, Ponç Pons i Enric Casasses.
Amb l'esplèndid acompanyament al piano i el violoncel de Guiem Soldevila i Pau Cardona, brotaren les composicions meditatives i amb un punt filosòfic de Minuchín, la naturalitat i la frescor de Dabén i els versos sorprenents de Preto en el que era la seva estrena en un recital.
L'empenta juvenil s'entrellaçà amb la ironia i els tocs d'humor de Pérez i Pinya, les lletres reivindicatives (sobre temes socials, feminisme o llengua) d'Àngels Cardona, i els versos enlluernadors de Casasses, sense oblidar Ponç Pons, que arrodoní la vetllada amb diversos poemes i uns versos musicats per Soldevila (de l'espectacle «Nura»).
Els poetes presentaren textos inspirats en la pandèmia i el confinament i Gemma Moll oferí un fresc recitat per homenatjar a Josep Carner per recordar els 50 anys de la seva mort. I tot aquest fluir de lletres i versos es va escórrer, durant dues hores plenes d'emocions, pel riu serpentejant nascut de les muntanyes i que s'esmunyia entre les valls que plasmà sobre la tela Pacífic Camps, un dels pintors més destacats d'aquesta Menorca.