Les construccions característiques de la prehistòria menorquina, les taules, podrien haver estat la representació simbòlica i monumental de les portes de l'accés a l'habitació nord dels espais domèstics, simbolitzant una entrada a l'espai sagrat, segons la tesi que defensa un equip d'arqueòlegs format per Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo, que ha estat publicada per la revista «Complutum» de la Universitat Complutense de Madrid.
Per tant, les cases i els recintes de taula serien la plasmació d'una mateixa concepció arqueològica de l'espai aplicada a l'arquitectura, en que la taula seria la representació d'una porta en que la relació buit-volum es trobaria parcialment invertida: la pedra superior seria la llinda, mentre que la pedra-suport representaria el buit de la porta, que no estaria associada a cap mur sinó que seria un element aïllat, un fet que es dona en altres contextos culturals
Els espais domèstics de la segona Edat de Ferro a l'Illa, que es correspon amb el Talaiòtic Final, entre el segle VI aC i la conquesta romana de l'any 123 aC, es denominen cercles o cases de planta circular i consisteixen en grans edificis ciclopis amb planta circular, que presenten un pati central al voltant del qual se situen de manera radial entre cinc i set habitacions.
Per altra banda, en aquesta mateixa època apareixen uns nous espais monumentals i exclusius de l'Illa, anomenats recintes de taula. Es tracta d'edificis construïts mitjançant la tècnica ciclòpia, amb planta en forma de ferradura i l'element central, desplaçat lleugerament cap a l'absis, en forma de T format per dues grans lloses superposades.
L'anàlisi estadística de les proporcions de les portes dels espais domèstics i, per altra banda, de les taules permet afirmar, encara que no de manera concloent, que existeix una similitud arquitectònica entre tots dos elements.
Un punt en comú que es dona tant en els recintes de taula com en les cases de planta circular és ell mur perimetral de doble parament, amb grans blocs a la cara externa i pedres més petites a la cara interna. Una de les similituds entre les cases de planta circular i els recintes de taula és l'existència de pilastres a la cara interna del mur perimetral, les quals contribueixen a ordenar l'espai intern de l'edifici.
L'estudi ha estat realitzat mitjançant l'anàlisi de deu portes d'espais domèstics (sis a Torre d'en Galmés, dues a Cornia Nou i dues a Talatí de Dalt) i nou recintes de taula (Binissafullet Nou, Cotaina, sa Torreta de Tramuntana, Talatí de dalt, Torralba d'en Salord, Torrellisar, Torretrencada i Trepucó), fent-se les observacions d'una manera homogènia, atenent els elements reiteratius de cada conjunt arqueològic i descartant altres elements de caràcter singular i exclusius d'alguns jaciments.