Coincidint amb el centenari del Desastre d'Annual, la pitjor batalla entre Espanya i Marroc on van morir més de 10.000 homes l'any 1921, el Consell de Menorca vol retre homenatge enguany a tots els menorquins i residents a l'illa que van participar-hi i, especialment, als 57 homes que hi van morir i són recordats amb els seus noms tallats al marès del monument dalt el Toro. Tanmateix es vol recuperar la memòria històrica des de l'Institut Menorquí d'Estudis amb la difusió dels fets que es coneixen i la recerca més profunda dels successos i les persones que van perdre la vida, objectiu pel qual es farà una crida als familiars i descendents que tinguin informació sobre aquests fets per aportar allò que creguin oportú.
La iniciativa de l'equip de govern del Consell es presenta aquest dilluns al ple i serà una declaració institucional que donarà pas a un procés de recuperació de la memòria històrica sobre la participació a la guerra entre Espanya i Marroc d'ara fa cent anys, de centenars de menorquins i residents de l'Illa, soldats de lleva en la seva major part. Actualment ja es té constància de la mort entre 1921 i 1927 de més de 40 homes de Menorca a causa de la conflagració i algunes fonts apunten a més d'una quinzena de pèrdues humanes per malaltia.
El contingent més gran, format per més de 800 homes menorquins o residents a l'illa, que participà a la Guerra del Marroc o Guerra del Rif, pertanyia al segon batalló expedicionari del regiment d'Infanteria de Maó, nombre 63, i es va desplegar per terres del Rif al 1923. Abans però, l'exèrcit espanyol ja havia enviat diferents unitats de les bases menorquines, com el grup lleuger d'artilleria des Castell, format per 128 soldats i que va partir el setembre de 1921. Al desembre del mateix 1921 va salpar també des de l'Illa la segona bateria expedicionària de la comandància d'artilleria de Menorca. La major part dels homes enviats a la Guerra del Marroc (1921-1927) eren joves de classes populars que no podien pagar la salvaguarda a la que recorrien les classes més adinerades per alliberar els seus fills de l'enfrontament bèl·lic.
Amb el procés de recuperació d'aquests fets històrics, el Consell com a institució hereva afirma que també vol «demanar perdó a les famílies» descendents dels morts i la població en general.