Amb un nom tan suggerent com versàtil en interpretacions, arribava el passat dijous, al Teatre Principal de Maó, el darrer disc de Marco Mezquida (i en van ja 23!), aquest divendres també al Teatre des Born, a Ciutadella, gestat just abans de l'esclat de la pandèmia.
La crítica ha senyalat que en aquest disc «convergeixen èpoques, estils i sons diversos que el fan un revulsiu de la música ibèrica (…). Mezquida integra l'esperit de mestres del clàssic com Granados, Turina o Albéniz, dels romàntics Liszt, Chopin o Ravel i estableix ponts amb el floclore i el contemporani».
Amb aquesta presentació i amb el record del memorable treball de «Ravel's Dream», que havia editat amb els mateixos músics que ara l'acompanyen, Aleix Tobias a la percussió i Martín Meléndez al violoncel, Marco pujava a l'escenari maonès, casa seva, amb l'ànima entregada (com ho fa sempre) i amb la il·lusió doblada per la consciència de la dificultat del moment. Però tot just començar els primers compassos d'«El cielo en tus brazos» tota la sala corroborava la immensa qualitat del tercet i es feia evident el perquè de la gran activitat concertística que mantenen per diferents continents. «Hi deu haver pocs músics com ells pel mon!», em comentava una persona en sortir. I, veritablement, són tres músics que destil·len coneixement, art, versatilitat, generositat, empatia i energia pels quatre costats. La connexió que flueix entre ells esdevé segell d'autenticitat i travessa l'escenari per calar-te fins els ossos. Els ritmes impossibles de Tobias, malabarista de la sincronia, s'enllacen amb la vivesa contrapuntística de Meléndez i, ambdós, es fusionen amb l'enèrgica suavitat de Mezquida, que esdevé mestre de cerimònies facilitador a mans plenes per entaular un diàleg cos a cos i sense fisures. Un joc de prendre i donar que hipnotitza i et demana restar en aquella esfera tot el temps que aquelles bèsties de la música tenguin a bé regalar-te. Un autèntic privilegi!
«Talismán» es conforma de temes propis de Mezquida que van des de la intensitat rítmica de «No passis pena», «Vientos elíseos», «Serotonina», l'obstinato de «Carpe diem», fins al misteri de «Sa cova de ses ànimes», la delicadesa d'«Es jardí de ses ànimes» o l'amable melodia de «Alfajor». Hi ha clàssic, hi ha contemporani, hi ha jazz del bo, hi ha risc, hi ha dificultat servida amb facilitat, i sempre despunta la melodia que l'oïde reconeix i que fa propera la música de Mezquida a un ampli ventall de públic. No hi va faltar algun tema de l'anterior treball del tercet, «Ravel's Dream», com ara «Pavana per a una infanta difunta» o el «Quartet en Fa».
Mezquida, com ens té acostumats, va desplegar tota la seva intensitat al piano, redoblant-se en diversos músics alhora, vessant tendresa i vivència orgànica del fet musical. Fent cantar el piano com només ell ho sap fer. I amb una dosi d'entrega, simpatia i generositat entranyables (també present a les seves intervencions parlades).
Meléndez es va mostrar com un violoncelista que sap metamorfosar el seu instrument en tants altres; tan bon punt era un cel·lo clàssic, com era un contrabaix jazzístic, com era una caixa percutiva, com era una guitarra! I amb un somriure i una alegria de viure absolutament contagiosa! Magnífic!
Tobias és el ritme elevat a l'enèssima potència. L'home orquestra que no perd el groove ni quan sembla impossible mantenir-lo perquè alhora està marcant un altre tempo amb el peu, o amb l'altra mà. Increïble! Pura energia.
Els tres, junts, conformen una orquestra on no s'hi troba a faltar cap element. I juguen amb la música amb una facilitat i una entrega que contagia l'auditori, abocat a l'escenari des de l'inici fins al final del concert.
Per tancar la vetllada, ens havien reservat la incorporació de la veu de Ruth Florit per dotar de paraula la tradicional menorquina (inclosa al disc) «Na Cecília», que Florit va interpretar amb sentiment a flor de pell. I encara una altra propina amb el tema «Three Little birds», de Bob Marley. Un concert deliciós que ens va fer sentir a tots que, ben cert, «everything's gonna be alright»…
Gràcies, Marco, Martín i Aleix, per tanta bellesa i per tanta autenticitat.