Ha acabat la tercera campanya d'excavacions a la mina prehistòrica de Sa Mitja Lluna, del grup ArqueoUIB de la Universitat de les Illes Balears i la Universidad de Sevilla. Una intervenció que es tanca amb la troballa d'una trinxera excavada en la roca, a més d'una sèrie de restes que indicarien que en aquest illot, al voltant de la mina, hi devia haver zones de descans, per cuinar i per fer feines relacionades amb la mina.
La de Sa Mitja Lluna és una mina de coure que, segons les datacions carbòniques, va estar en explotació del 1700 aC al 900 dC. Pel fet de trobar-se a l'Illa d'en Colom —lloc poc accessible i protegit des de 1995—, el jaciment està molt intacte, circumstància que afavoreix molt les investigacions. Fins ara s'havien trobat eines lítiques que s'utilitzaren en la prehistòria com a maces i morters per trencar la roca i triturar el mineral, a més de fragments de ceràmica i restes de fusta carbonitzats.
En la campanya d'aquest estiu, l'equip d'investigadors que lideren Bartomeu Llull, Laura Perelló i Mark Hunt, s'ha centrat en una trinxera que no va ser visible fins al 2019, la qual seguiria un filó de coure que «devia córrer de forma més o manco paral·lela al penya-segat, en direcció nord-sud». Aquesta trinxera no es podia intuir «ja que estava totalment reblida de runam», apunten els experts.
«No és descartable que en futures intervencions hi hagi sorpreses, com podria ser la troballa de pous o galeries excavades pels antics miners», pronostiquen, al mateix temps que apunten que en la zona sud «es troba una gran quantitat de ceràmica i restes de focs». Unes restes que «poden estar indicant que ens trobam davant d'una àrea destinada al descans dels miners, una zona on tal vegada cuinaven i feien diverses activitats relacionades amb la mina».
Els arqueòlegs apunten que les «troballes permeten tenir una perspectiva diferent que complementa molt bé la informació» d'anteriors campanyes. Així, «fins ara només havíem vist els resultats de la feina estrictament de mineria, però aquesta zona sud del jaciment podria apropar-nos a les pràctiques quotidianes de les persones que freqüentaven la mina d'una manera molt més clara». És així que, de cara a pròximes campanyes s'obren interrogants sobre què menjaven, quant temps passaven a la mina i amb quina freqüència, quanta gent es dedicava a la mineria i com de nombrosa devien ser les comunitats geogràficament properes a l'Illa d'en Colom.