El Congrés de Cultura Catalana a Menorca, en un llibre

«Reinventar-se per ser un (nou) país. El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977)». Aquest és el títol del llibre que es va presentar aquest divendres al Cercle Artístic de Ciutadella. Un volum que, com diu el seu autor, Nel Martí, vol «fer valdre aquell esdeveniment», fruit d'«una realitat que s'ha de conèixer, amb gent que lluitava» per a la recuperació cultural i democràtica, després de quaranta anys de dictadura. Tot, a partir de tres conceptes: «modernitat, democratització i catalanitat».

Els actes que van configurar el Congrés de Cultura Catalana es van fer durant dos anys arreu dels territoris de parla catalana. La idea d'impulsar una trobada «va sortir del Col·legi d'Advocats de Catalunya, i a Menorca, una sèrie de persones, entre elles, Joan Pons Moll, van recollir la iniciativa i la van posar en marxa», explica l'autor. «Era necessari que algunes entitats assumissin el lideratge», cosa que van fer l'Obra Cultural Balear a Menorca, Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, els Cineclubs de les dues ciutats, les Colònies d'estiu, l'Escola de Teologia i la companyia teatral Delfín Serra; i l'Ateneu de Maó va esdevenir seu principal del congrés. «L'11 d'octubre es va constituir la Comissió Provisional del Congrés» i, a partir d'allà, s'anaren adherint entitats, personalitats i població en general.

Continguts

El llibre comença amb una contextualització històrica del moment i Martí fa una aproximació a les entitats que van liderar el congrés. Açò ha requerit una feina de documentació, fet que no sempre ha estat fàcil, ja que «no de totes hi ha material escrit».

El congrés havia de servir per a «definir cada un dels territoris, com pensar un país que volia ser modern, democràtic i reivindicant la catalanitat». I «no    era un congrés de llengua o de cultura en sentit estricte, sinó en el sentit més ample, abastant fins a vint-i-cinc àmbits molt diferents, economia, territori, oci, el fet religiós. I es van organitzar grups de treball per veure la línia que s'havia de seguir per a modernitzar aquell territori». En aquest sentit, a l'Illa li va correspondre l'àmbit musical.

Va    ser així que es van impulsar nombroses campanyes de difusió i activitats culturals (a Menorca, per exemple, la Setmana del Teatre Independent, el Festival de Cançó Menorquina, o un homenatge popular a Francesc de Borja Moll).

Tot aquell dinamisme sociocultural i sociopolític va donar fruits ben diversos, com ara la creació d'entitats o projectes com Unió de Pagesos; l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; l'Enciclopèdia de Menorca; o el primer mapa sanitari de l'Illa; entre altres. De tot el que va suposar «no hem de cercar resultats monumentals, sinó que van sorgir mil debats i mil propostes, que van sumar en aquesta democratització i en la catalanitat en un moment que no era fàcil».