Partint amb el sol, l'astre més important pels habitants de la Terra (el rei dels astres, vaja) com a font d'inspiració i fil conductor del programa, s'enfilà el repertori proposat pel baríton Josep-Ramon Olivé i l'ensemble instrumental format per Oriol Aymat al violoncel; Carles Blanch a la tiorba; i Eva del Campo al clavecí.
La vetllada de dilluns dia 15 ens va portar a músiques del Seicento italià, aquella època del barroc primerenc tant sentida, senzilla però complexa, extravagant i hermosa. I així va ser: un programa ben pensat, polit, íntim i amè, organitzat en dos grans blocs.
La primera part del programa estava formada per tres cançons o madrigals, la temàtica comú entre les quals és justament l'astre que dóna títol al programa, escrites per Giulio Caccini («Vedrò il mio sol» i «Alme luci beate») i «È si lieto il mio core» de Francesco Rasi, entrellaçades entre elles per la tiorba. Es va concloure el bloc amb la «Toccata Kapsberger» per a tiorba sola, composta justament pel reconegut i potser més famós compositor per aquest instrument, Giovanni Girolamo Kapsberger.
Pel que fa al segon bloc del programa, el fil conductor del qual era l'òpera (sempre al voltant del sol, no ho oblidem), vam poder escoltar el «Lamento d'Apollo» de Francesco Cavalli. A continuació, es va poder escoltar una toccata per a clave sol de Girolamo Frescobaldi. Posteriorment, el grup va presentar una bella selecció adaptada al conjunt de peces que formen part d'una de les primeres òperes escrites, que en el títol original en italià és «La favola d'Orfeo», de Claudio Monteverdi.
A continuació es van poder escoltar tres peces de Frescobaldi: una canzon à bassi solo interpretada pel trio continuista del concert, per prosseguir el recital el conjunt i el baríton amb la famosa «Se l'aura spira», i «Voi partite mio sole».
Ja per acabar, vam poder gaudir de «Io son amante» de Benedetto Ferrari.
Després dels nombrosos aplaudiments, no podia faltar una propineta, que va resultar ser «Chi piacere altrui desia» de Marc Antonio Zianni, per a baríton, viola da gamba obligada (que com bé va explicar Josep-Ramon Olivé, tant es podria interpretar amb viola da gamba com amb violoncel) i baix continu, que va despertar de nou nombrosos aplaudiments per part del públic assistent.
La vetlada, en conclusió, un rosari de belles melodies ben seleccionades i molt ben explicades pels intèrprets, els quals van mostrar un bon equilibri sonor com a grup. Una estoneta fantàstica per deixar-nos endur per la música i ja està, íntima i polida per contrastar amb una calorosa nit d'estiu, com duim experimentant en els darrers temps.
El claustre del Seminari de Ciutadella, que compta amb una acústica ideal per a aquest tipus de repertoris, va resultar perfecte per a aquesta actuació.
L'enhorabona a Josep-Ramon Olivé i els seus companys pel programa proposat que, estic segura, va ben gaudir tot el públic assistent.
I l'enhorabona a Joventuts Musicals de Ciutadella per haver convidat aquests músics dins el seu festival d'estiu, que encara ha d'oferir dos concerts més, i a qui els desitjo el millor.