Parlar d'arribar al podi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia són paraules majors i quan s'és l'únic espanyol que ho ha aconseguit en tota la història del certamen significa alguna cosa. Martín García García, guanyador del primer premi al Concurs Internacional de piano de Cleveland 2021 i del tercer premi el passat octubre a la XVIII edició del Chopin que es fa a Polònia va ser l'escollit per JJMM de Ciutadella per dedicar i recordar tan encertadament la figura de l'estimat pianista ciutadellenc Anton Aguiló amb el recital de piano que se li dedica cada any dins el seu Festival Internacional d'estiu.
Aquest jove pianista de 25 anys i natural de Gijón demostra una maduresa musical extraordinària des de la concepció del programa presentat fins al més refinat detall musical del recital i des de la primera nota polsada ja fa gala de l'escola de la seva professora Galina Eguiazarova, aquesta mentora de grans noms de l'escena pianística mundial com ara Radu Lupu o Volodos.
Les dues parts del programa que va estructurar Martín tenien cadascuna una columna vertebral com a eix. Estem parlant de dues obres cabdals dins el romanticisme, la primera la demoníaca Sonata en si menor S.178 de F. Liszt i a la segona part la Sonata núm. 3 Op.58 de F. Chopin.
Martín va iniciar el seu Tour de force fent una versió de la Partita núm. 1 BWV. 825 en si bemoll major de J. S. Bach on va fer gala en totes les seves 5 danses d'un touche preciós amb una articulació alta i clara, i uns ornaments d'estil barroc polsats amb un gust exquisit, posant una pedalització de manera intel·ligent per poder gaudir d'un Bach en un instrument actual, oferint-nos una concepció d'aquesta obra amb un caràcter romàntic com a preàmbul de la vetllada que estàvem a punt de presenciar. Per cert, parlant del Steinway & Sons de JJMM de Ciutadella, aquest flamant instrument comprat l'any 1988 i que ahir compartia escenari amb el pianista he de dir que està impecable mecànica i sonorament i vull donar-los l'enhorabona a la junta pel seu esforç i donar-li el manteniment que és necessari perquè músics de la talla internacional com el del passat dilluns acceptin venir a l'illa i puguem gaudir del seu art.
Seguidament del Bach, Martín ens va endinsar al món Lisztià donant-li forma als 31 minuts de la seva Sonata des del primer moment, cosa que va aconseguir gràcies a un plantejament correctíssim quant a tempos i dinàmiques que ens portaven tant als punts culminants com als sensibles com si fóssim espectadors de paisatges que mai haguéssim pogut veure si no fos a través de les harmonies del compositor i el virtuosisme dels intèrprets que poden abastar aquest tipus de repertori amb l'èxit que es mereix aquesta catedral del pianisme romàntic. La Sonata de Liszt és brillant, virtuosament parlant, a la vegada que fosca quant a caràcter, és cíclica com la vida mateixa i des de que entres en ella tant en qualitat d'intèrpret com d'oient sents que pot passar qualsevol cosa, i amb la seva interpretació Martín va assolir amb escreix el que volia Liszt, deixar bocabadats a les persones que presenciàvem l'immens esforç intel·lectual que ha de fer el pianista per transmetre la visió d'aquesta monumental obra. Martín va superar al nivell dels més grans totes les dificultats que planteja el compositor als diferents passatges d'octaves, arpegis i tota mena de malabarismes sobre el teclat i ens va traslladar a atmosferes meravelloses amb els colors i timbres que treia de l'instrument.
Després del descans on els assistents vàrem intercanviar impressions sobre l'alta qualitat d'aquest pianista, Martín ens va presentar una segona part amb 6 valsos que donaven pas a la difícil sonata de Chopin. Va presentar els valsos com si tots ells formessin una sola obra encara que eren de tres compositors diferents, Chopin, Schubert i Rakhmàninov i si amb el Liszt el pianista semblava posseït pel diable, amb els valsos aquest mateix pianista semblava una altra persona, oferint unes interpretacions amb un gust exquisit on pareixia com si ell mateix estés produint en aquell mateix instant aquelles belles obres. Una de les genialitats del vespre és que va cohesionar l'estil Chopinià, Schubertià i del rus Rakhmàninov com si fossin un mateix compositor. El grup estava format pel Vals en Mi menor de F. Chopin, El Vals sentimental Op. 50 núm. 13 de F. Schubert, el Vals Op. 10 núm. 2 de S. Rakhmàninov i després els tres valsos Op. 34 de Chopin on el primer i tercer d'aquest darrer grup són brillants, molt pianístics i clars digitalment per equilibrar la melancolia i caràcter lent que té el segon. Martín ens va oferir una interpretació fresca d'idees, neta i elegant en els dos ràpids i en el segon ens va presentar el Chopin ple de la melancolia del que fa gala el compositor polonès. En una paraula, meravellós!
Chopin té tres sonates, però d'aquestes tan sols se solen programar la segona i la tercera, la segona és molt famosa per la seva universalment coneguda Marxa Fúnebre tenint tota ella un aire fosc gràcies als 4 moviments que la formen. En canvi, la que vàrem tenir el plaer d'escoltar el passat dilluns és la tercera, totalment lluminosa com ella mateixa, també amb 4 temps i estructuralment més equilibrada compositivament parlant. El pianista asturià es va sentir com un poeta del piano fent-se seva la peça, jugant en tot moment amb els diàlegs entre les veus dels personatges que formen l'argument de l'obra. Martín va lluir el seu so cristal·lí, la infinitat de formes d'atacar el teclat per extraure d'ell els colors tímbrics necessaris per demostrar que és un músic ple d'idees amb un joc perlé de primera al segon moviment, una pedalització molt ben pensada tenint en compte tot el temps l'acústica de l'auditori on està actuant, en aquest cas l'encantador Claustre del Seminari dels Socors, escenari perfecte per aquest tipus de concerts estivals i on vàrem poder viure moments emocionants gràcies al seu fraseig i tensions creades arran de sonoritats molt ben proporcionades i sempre amb el fons improvisat gràcies al moment que viu l'intèrpret, cosa que fa que es produeixi la connexió màgica amb el públic en un recital en directe. Martín ens va oferir una versió excel·lent de tota la sonata i en especial del delicat tercer moviment amb sonoritats que recordarem tota la vida.
Per acabar la seva actuació va agrair al públic els seus aplaudiments i bravos amb una peça del gran Frederic Mompou, Cris dans la Rue, crits al carrer de les seves Escenes d'infants. Un bombonet per acabar la impecable vetllada!
En resum, un concert de piano de dalt de tot del què els assistents vàrem sortir nodrits d'una bona dosi d'oxigen de música clàssica de primera, un dels fonaments essencials de la cultura d'una societat sana i no malmesa per productes de consum ràpid o podríem anomenar Fast-Food Musical. Moltes gràcies JJMM de Ciutadella per oferir l'oportunitat al públic menorquí d'escoltar un músic tan gran com Martín García García. Sense dubte per mi aquest ha estat "El Concert" d'aquest estiu.