«La descristianització de Menorca», llibre que és un estudi rigorós sobre la disminució de les pràctiques sacramentals dels menorquins i la pèrdua d'influència de l'Església en la societat illenca, ha dut al sociòleg i periodista Sebastià Rotger Barber a indagar en «La indiferència religiosa dels ferreriencs», que dona títol a un segon volum de l'autor, publicat ara per Col·lecció Jamma.
Ferreries, diu Rotger, que fins a la segona meitat del segle XX era considerada la població més religiosa de Menorca, viu una intensa fase de secularització, amb pràctiques sacramentals en notable retrocés. A més de la formació, la condició de ferrerienc de l'autor el porta a analitzar en profunditat les causes sociològiques d'aquesta transformació. Ferreries, com a bressol de vocacions i fervor cristiana a mitjans del segle XX, amb figures cabdals per a la formació i consciència religiosa, com el sacerdot Guillem Coll, i que es manifesta a lletres com l'«Himne de Ferreries» o als versos de Gumersind Riera («Ferreries, blanca vila, de pagesos i artesans, de costums tan admirables, de sentiments cristians»); així com en la construcció de l'Ermita de Son Granot o l'església Santa Maria, entra en el nou paradigma de secularització de la societat moderna. Entre les conseqüències hi ha una nova manera d'obrar i de pensar, una nova cultura, assenyala.
El doctor en Història Miquel Àngel Casasnovas Camps incideix sobre això en el pròleg, constatant que més enllà de la qüestió religiosa, el tall en el procés de transmissió de la fe a les noves generacions implica elements fonamentals de la nostra tradició cultural i artística. En el llibre destaca també el testimoni de l'actual rector de la Parròquia de Sant Bartomeu, Joan Febrer, sobre les noves propostes pastorals. I el mateix Rotger ens recorda que, religiosa o profana, la societat del futur necessitarà sempre ritus i referències per mantenir-se cohesionada.
El temps de màxim fervor religiós
«Quan escrivia el llibre sobre la descristianització de Menorca, em van cridar molt l'atenció les dades estadístiques de Ferreries, que passa de ser la població més religiosa de l'Illa, ‘la nineta de l'Església', en temps del bisbe Pasqual i Marroig i del Concili Vaticà II, per com era de complidora sacramentalment, a la població més secularitzada». Excepte en la celebració dels funerals religiosos, incideix. Això té l'explicació sociològica que ara s'estan morint especialment persones grans, que han viscut en fe cristiana, en contrast amb les noves generacions. Que Ferreries s'està descristianitzant també ho demostren les dades dels alumnes en edat d'estudis de secundària matriculats a l'assignatura de religió, que en deu anys han passat de ser el 39,8 per cent al 29,6. En els altres pobles, aclareix, aquestes baixades no són tan accentuades.
Rotger estudia aquí 70 anys de pràctiques sacramentals, des de 1950 a 2018. «Ferreries, en una sola generació, ha passat a ser la més religiosa de Menorca a la menys religiosa», diu. Aquest canvi s'inicia amb la diàspora del camp a la ciutat, en el pas de societat agrària a industrial o l'entrada de gent de fora amb el turisme, especialment, als anys 70 i 80 del segle passat. El consum de masses, amb l'efecte de fenòmens com la televisió, fa caure gradualment fonaments morals que havien sustentat la societat ferrerienca, i condueixen a un altre paradigma, a la cerca d'altres alternatives.
A més de les dades minucioses, a partir de l'Arxiu Diocesà i de l'Ibestat, Sebastià Rotger dedica apartats al tancament del Convent i a l'edificació del nou temple de Ferreries, Santa Maria, la segona església que es construeix al món després del Concili Vaticà II. Hi tenen espai, juntament amb la tasca en la fe catòlica de Guillem Coll, el record de la mort martirial abans de la Guerra Civil de dos fills del poble, el prevere Joan Huguet i fra Àngel, en les arrels de la religiositat. El futur incert dels sagraments i el laïcisme centren els darrers apartats del llibre, amb un glossari de termes aclaridors i una extensa bibliografia.
«Caminam cap a una Església minoritzada, tal volta més autèntica, més laical i més deslligada de l'oferta sacramental, assevera Rotger; amb una fe o creences de veritat i on la força està en una comunitat connectada, amb respecte i mirada sensible cap als col·lectius més vulnerables». El que el sociòleg Max Weber anomena «comunitats emocionals», conclou Rotger.