Onze ponències i una taula rodona de debat i conclusions conformen les jornades «Una mirada menorquina sobre Joan Fuster» que aquest divendres capvespre es va inaugurar i que es perllongarà fins aquest dissabte a les 21 hores, organitzades per l'IME, Consell insular i Govern balear.
La presentació va anar a càrrec de Fina Salord, comissionada de l'Any Fuster a Balears, que va assegurar que «aquestes jornades en realitat, tots ho sabem, és el plat fort de l'Any Joan Fuster a Menorca. Hem mirat de ser ambiciosos, sempre s'ho ha de ser, i hem pres la decisió d'erigir-nos en estudiosos fusterians, d'aquí el títol de les jornades, però hem volgut que ens acompanyés un d'aquests fusterians de llarga trajectòria, vam pensar en Gustau Muñoz per la visió polièdrica de Joan Fuster i pel tipus de ponència que farà més tard».
Aquest divendres, Emili Pons va parlar sobre la trajectòria de Fuster de la postguerra a l'autonomia, Carles Carreras va tractar sobre la geopolítica a escales intermèdies, Joel Bagur es va referir a Fuster i els Països Catalans i Gustau Muñoz va cloure la primera jornada amb la ponència «Llegir Joan Fuster avui».
Dissabte
Aquest dissabte, a les 10 hores, Miquel À. Casasnovas xerrarà sobre la història com a fonament de l'obra de Fuster; Nel Martí sobre l'impacte de l‘escriptor valencià en Andreu Murillo i en el recobrament de la catalanitat menorquina; el matí, Fina Salord es referirà a Joan Fuster i els corresponsals illencs, substituint la ponència de Pilar Arnau; l'obra poètica serà analitzada per Pere Gomila i l'assaig per Ismael Pelegrí; Tomeu Obrador llegirà la ponència d'Antoni-Joan Pons -convalescent d'una operació- sobre Fuster com a historiador de la cultura i Fina Salord tractarà sobre Fuster i Albert Camus, amb la confluència de l'intel·lectual, l'assagista i el traductor; per acabar amb la taula rodona de debat i conclusions.
Punto de vista
Una relació de Fuster amb Balears avalada per més de 20.000 registres conservats
Un dels grans objectius de l’Any Fuster a Balears ha estat, segons Fina Salord, difondre, divulgar, propiciar la lectura i relectura de Joan Fuster, «però l’altre gran objectiu lligat a aquest és mirar l’escriptor valencià des de la perspectiva, que és molt rica, molt més d’allò que ens pensàvem, de les relacions que va tenir amb Balears. La correspondència que es va trobar a l’inventari a la Biblioteca de Catalunya i a l’Espai Joan Fuster consta de més de 20.000 registres», va assegurar.
Salord va subratllar la idea que les jornades «no comencin avui [per divendres] i s’acabin a les 21 hores de dissabte, sinó que tenguin continuïtat en una publicació, que respongui al plantejament fet des del Govern balear per donar a conèixer aquestes aportacions des de les Illes en el coneixement de Joan Fuster».