L'elaboració de la tesi doctoral sobre «Els camps de treball a les Illes Balears, 1936-1942» ha permès constatar a Maria Eugènia Jaume Esteva (Sant Llorenç des Cardessar, 1987), graduada en Humanitats i en Història, que durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme a Menorca no hi va haver camps de concentració, a diferència de Mallorca i la península, sinó que es van habilitar destacaments de treballs forçats. Aquest dijous, a les 20 hores, Jaume parlarà sobre «Els camps de concentració a les Illes Balears. El cas de Menorca (1936-1942)» al Cercle Artístic de Ciutadella.
Maria Eugènia Jaume ha investigat a l'Arxiu Històric de Maó i sobretot al Museu Militar de Menorca as Castell, en els quals va trobar documentació sobre la creació d'una Junta Classificadora, que solen formar part dels camps de concentració, però després d'analitzar la documentació defensa l'opinió que en realitat eren destacaments de treballs forçats, tot i que la documentació oficial es refereix al conegut Hospital de Sang, a Maó, com a camp de concentració. «Menorca té unes particularitats molt concretes, en tost de grans camps de concentració que podien tenir 500 o fins i tot 1.500 persones tancades, tenia petits destacaments de treballs forçats d'unes 50 persones. Emprar la paraula ‘camp de concentració' és banyar-se massa, perquè Menorca té unes condicions illenques més petites, que l'allunyen molt de venir presoners dels camps de concentració des de la península», assegura Jaume.
La historiadora ha localitzat dos destacaments de treballs forçats que les autoritats republicanes de l'Illa van habilitar entre 1936 i 1939, en els quals treballaven els presos que havien estat condemnats. Un estava a S'Albufera de Fornells, on es realitzaven els accessos a les fortificacions i camins, i l'altre a Ciutadella en què també es construïen fortificacions i que en parla el llibre «Ciudadela liberada», de Cavaller Piris, editat just acabada la Guerra Civil.
A més, Jaume afirma que la documentació mostra que a partir de mitjans de 1938 as Castell es va crear un batalló disciplinari, en què es van unificar els presoners o desafectes ja de manera més formal dins un batalló molt petit, que als darrers mesos van treballar en la construcció de l'aeròdrom militar de Sant Lluís, juntament amb la població civil obligada a treballar i també els mallorquins refugiats al Llatzeret.
Per altra banda, la investigadora té uns llistats amb 450 persones que durant els primers anys del franquisme van ser tancades al conegut com a Hospital de Sang, a Maó, i que posteriorment eren destinades a treballs forçats, entre els quals es poden mencionar la finalització de les fortificacions inacabades de la Guerra Civil, davant l'interès d'evitar un possible desembarcament de l'enemic o d'un possible atac dels països aliats durant la II Guerra Mundial; també es va treballar en els accessos a la costa, en la reparació d'edificis militars i religiosos que havien estat bombardejats durant la guerra, i la construcció del monument de l'Esplanada de Maó.
Jaume subratlla que «estem xerrant de dos sistemes repressius totalment diferents, entre 1936-1939 la gent era jutjada dins la legalitat i a partir de 1939 estem xerrant de camps de concentració -no en el cas de Menorca- en què la gent no era jutjada, simplement era classificada i els considerats desafectes eren tancats en camps de concentració a l'espera de ser jutjats, situació que es va allargar fins al 1947 a la península i el 1942 a Balears».
El apunte
Afusellats després de fugir d’un destacament de treballs forçats a Ciutadella el 1938
La investigadora Maria Eugènia Jaume constata l’existència de destacaments de treballs forçats en els quals treballaven presos condemnats pels tribunals republicans.
Així, es refereix a un episodi d’un grup de persones de Ciutadella que van intentar abandonar l’Illa per dirigir-se a Mallorca que estava en poder de les autoritats nacionals.
Segons Deseado Mercadal, el 16 de novembre de 1937 es van fugar en una barca els sergents Pedro Orfila Iborra i Constantino Sardis Riera, els soldats Rafael Capella Allés i Gabriel Squella Jaume, juntament amb els germans José i Andrés Domingo Pons i Tomás Squella Salord. En veure que entrava aigua dins la barca, el renou dels rems va alertar als guàrdies del Castell de Sant Nicolau, els quals van disparar cap als fugitius, que van tornar a terra per amagar-se. Tots ells van ser detinguts, excepte José Domingo i Tomás Squella.
Sis mesos després, el 20 de maig de 1938, van ser sotmesos a un consell de guerra al palau del Comte de Torre Saura, que estava habilitat per a Comandància Militar de Ciutadella, essent condemnats a mort Pedro Orfila, Constantino Sardis, Rafael Capella i Gabriel Squella per un delicte de deserció en temps de guerra. Tots quatre van ser afusellats a les 6 del matí del 24 de juny de 1938 en el cementeri de Maó.