La mallorquina Lídia Pérez i Pérez, de 22 anys, ha realitzat el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UIB i actualment estudia el màster de Gestió Cultural a la Universitat de València. Precisament, el Treball de Fi de Grau (TFG) és fruit de la seva recerca sobre les rondalles publicades entre 1927 i 1936 a la «Página Menorca», el que avui dia diríem el suplement cultural del diari «El Bien Público», de Maó.
Per què va triar les rondalles per al Treball de Fi de Grau?
—El tema de les rondalles ve de petita, som nascuda a Manacor, on hi ha una tradició rondallística molt forta, amb Mn. Antoni Maria Alcover. Jo volia estudiar el grau per conèixer més la meva cultura. La meva família és castellanoparlant, són d'Andalusia i Galícia i jo em volia introduir més en la meva cultura, la mallorquina, baleàrica, catalana en general.
I per què en concret les rondalles de Menorca?
—Vaig contactar amb l'antropòleg Jaume Mascaró perquè m'ajudés per a un treball de tercer curs d'etnopoètica sobre fer una ruta de llegendes sobre bruixes de Menorca. A l'estiu ens vàrem trobar i jo estava preparant per triar temes pel TFG i li vaig demanar si sabia qualque cosa de Menorca que encara no s'hagués fet en relació amb el folklore, em va dir que hi havia unes rondalles d'en Fila-Or, pseudònim que emprava el sacerdot i folklorista santlluïser Antoni Orfila Pons (1884-1936). Jo evidentment no sabia qui era, i aquest fet com que em va fer més il·lusió. No sabia quantes n'hi havia de publicades a «El Bien Público». Ho vaig comentar al meu tutor, el Dr. Jaume Guiscafré, i em va dir que sí tot d'una.
El seu estudi no s'ha limitat a les rondalles recollides per Fila-Or.
—Exacte, vaig editar totes les rondalles que hi havia a la «Página Menorquina», que són de quatre autors, a més d'en Fila-Or també hi ha el militar Lorenzo Lafuente Vanrell, que era el director de la «Página Menorquina», Francesc Morro que és el segon que més rondalles publica després de Fila-Or, de qui només he pogut esbrinar que va néixer i es va casar a Maó, i també Francesc Pons Seguí, que era mestre i un ric personatge de Maó que es va exiliar després de la Guerra Civil Espanyola
Quantes rondalles són?
— Són 88 textos, entre 61 pròpiament rondalles, 5 succeïts, 8 tradicions explicatives i 14 anècdotes.
Quins temes tracten?
—Abans de començar em pensava que trobaria moltes rondalles religioses, perquè Fila-Or era capellà, però en realitat en té més de contarelles de riure o coverbos, un aspecte que em va sorprendre. Hi ha rondalles d'animals, rondalles meravelloses, rondalles religioses, rondalles i contarelles de riure, rondalles formulístiques i versiones no catalogades.
Com s'ha fet la seva edició i catalogació?
—A part d'estar editades, que vol dir que estan adaptades a la normativa actual, però sense perdre els dialectalismes i la manera d'escriure d'en Fila-Or, també s'han catalogat segons l'índex internacional ATU, que bàsicament és una classificació mundial per la qual totes les rondalles es classifiquen. Tenir-les classificades vol dir que ja tenen el seu nom i el seu pes dins la rondallística. Açò no es podrà incloure en el RondCat, la web oficial de la rondallística catalana en què hi ha totes les rondalles catalogades en català, fins que es publiqui el llibre i ara estic en procés de publicar-lo.
També ha pogut consultar material inèdit de Fila-Or.
—Sí, l'historiador Xavier Martín em va passar les còpies d'uns documents inèdits, en què vaig trobar una rondalla que és bastant famosa en la rondallística catalana, el seu nom és «La flor romanial», i ens ha desmuntat tot el que teníem pensat, perquè en relació amb les altres rondalles que no estan publicades a la Página Menorquina d'«El Bien Público» ni al Full Menorquí d'«El Iris», totes són esquemes que ell feia mentre li contaven les rondalles i «La flor romanial» és l'única rondalla completa que té, està bastant ben construïda. I clar, editar totes aquestes rondalles d'«El Bien Público» i deixar «La flor romanial» amb les altres ens queda un poc despenjat i ara estem mirant com fer-ho, si ho publicam junt o per separat.
Per cert, quan es publicaran?
—Vam fer una reunió amb l'IME i es va decidir fer una publicació a tres bandes, entre la UIB que té la col·lecció Marià Aguiló de filologia catalana, l'IME i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, perquè tengui més difusió i pugui arribar a totes bandes.
Punto de vista
El capellà santlluïser que va filar autèntic or amb la seva recerca de la cultura popular
Lídia Pérez ha descobert en Mn. Antoni Orfila Pons, assassinat pels republicans a Cala Figuera el 1936, l’autor d’una important obra folklòrica que va construir amb el psudònim de Fila-Or i que considera que s’ha de recuperar i donar a conèixer.
En aquest sentit, destaca de Fila-Or el gruix de contarelles de riure que va recollir, «si l’he de comparar amb Antoni Maria Alcover, que és la referència més pròxima que tenc, Mn. Alcover recollia moltes rondalles meravelloses, i a Menorca n’hi ha molt poques. De fet, d’en Fila-Or trob que hi ha tres. M’agrada molt que el fet de ser capellà no l’impedia recollir aquest humor, jo pensava ‘m’estranya molt que ho hagi recollit un capellà’, perquè vegis que no em de seguir els prejudicis. El que més m’agrada de Fila-Or és la capacitat que tenia per ajuntar la gent i recollir el folklore. Organitzava glosats al Centre Catòlic de Sant Lluís i a partir d’aquí començava a recollir totes les gloses, és un exemple que ell no volia només escriure les gloses, sinó també crear aquesta xarxa, aquest ambient, que ara no tenim si no s’organitza un acte oficial».