Alaior ha acollit, els dos darrers dies, les XVIII Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca, que organitza el Centre d'Estudis Locals. Sota el títol «Patrimoni i turisme culturals. La seva convivència al segle XXI», han comptat amb estudiosos que han aportat els seus punts de vista sobre qüestions diverses. Una de les ponents ha estat Lourdes Melis, doctora en Turisme i llicenciada en Història de l'art, amb un màster sobre gestió de patrimoni, a més de ser la directora del Museu Sa Bassa Blanca, d'Alcúdia i professora a la Universitat de les Illes Balears.
Ha presentat un estudi sobre els museus de Menorca i el seu potencial per al turisme cultural. Quina és la situació actual?
—Té punts forts i febles. Hi ha coses que s'han de millorar. Des del 2019 hi ha un reglament per poder optar al reconeixement de museu o de col·lecció museogràfica, les dues categories que estableix la Llei de Museus de 2003. La llei no contempla els museus estatals, com el Museu de Menorca, sinó la resta, que s'haurien d'adequar a la normativa. I és bastant difícil, perquè has de tenir uns recursos.
L'estudi l'ha fet amb Miquela Forteza, també de la UIB. Quins museus han analitzat?
—El treball parteix de la meva tesi doctoral, «Museus i turisme cultural a les Illes Balears», i n'hem afegit alguns més. Hem analitzat el Museu de Menorca, el Museu municipal de Can Saura, el Diocesà i de la Catedral de Ciutadella, Ca n'Oliver, els museus etnològic, de Ciències naturals i l'etnogràfic de Sant Lluís, les col·leccions de l'Ateneu de Maó, del Museu Militar, de l'Illa del Rei o del Casal Olivar, i esmentava el Centre Artesanal des Mercadal. Però és difícil dir si és museu o col·lecció museogràfica.
En quin estat es troben?
—Són casos molt heterogenis, cada museu té una situació concreta. És positiu per la diversitat patrimonial, però dificulta a l'hora de sistematitzar i fer estudis. En general, tots necessiten més recursos. Sobretot hi ha manca de personal tècnic, per poder ampliar horaris, la difusió que duen a terme, i per qüestions bàsiques com la conservació de les col·leccions, la catalogació, amb un discurs museogràfic mínimament preparat.
Han detectat deficiències en la conservació del patrimoni?
—Per exemple, en el Museu de Menorca, és evident que no. De fet, és un referent a nivell balear en molts aspectes: pel valor patrimonial, per suposat, però el discurs museogràfic que s'ha renovat, és molt bo. Fa una difusió per a tots els públics i amb recursos variats, les activitats. El Museu de Can Saura, a Ciutadella, també s'ha de lloar, té un discurs molt ben fet, per conèixer la història de la ciutat.
Quins necessiten millorar?
—Hi ha museus que són més precaris, com l'etnogràfic de Sant Lluís, que té una situació que no acaba de ser l'ideal. Ca n'Oliver és un altre cas positiu; el discurs potser hauria d'introduir més material, però està ben aconseguit. Hi ha museus amb més recursos i que estan millor aprofitats, i altres que no en tenen i no poden. Suposa un esforç molt gran, perquè als museus se'ls demana molt: complir un paper social, de difusió i conservació del patrimoni, per treballar els reptes i necessitats de la societat. I hi ha la part turística, de difusió d'identitat. Hi ha molta feina, i fan falta recursos i, sobretot, personal.
Menorca té prou potencial per al turisme cultural?
—Sí, aquesta és la sort. Tenim tot el que s'ha de tenir per a crear un producte cultural de qualitat. Quan xerr de fer difusió entre el públic turístic, don per entès que primer s'ha d'assimilar per part dels locals. Cada vegada estic més convençuda que, si no és així, que si un museu no té una demanda social, tal vegada no hi ha de ser. A vegades intentam forçar, amb projectes nascuts amb molta voluntat política, però que a mig termini s'han quedat sense recursos i han acabat en precari o tancats.
Cal un pla de difusió, a l'Illa?
—Es podria fer perfectament, i no només de difusió turística, també, un pla de coordinació. Fa falta coordinació entre els sectors públic i privat, perquè les xifres de gestió estan pràcticament al 50 per cent. La col·laboració ha de ser constant, també, entre els àmbits turístic i cultural. Per altra banda, s'ha de redefinir la formació. A la carrera d'Història de l'art no hi ha gairebé cap assignatura que tracti de manera directa aquest tema. En el màster de la UIB, sí, i a Turisme fan només dues assignatures de turisme cultural. L'especialització del professional turístic en la línia cultural i de gestió cultural adreçat al turisme, són unes branques clares, per tal d'evitar gestions negatives del patrimoni.