Menorca ja compta amb una documentada web (que es pot consultar en aquest enllaç) sobre la història de l'educació a l'Illa, que ha confeccionat a partir del treball de recerca del mestre, psicopedagog i doctor en Ciències de l'Educació per la UIB, Pere Alzina Seguí. Aquest nou portal, que es pot anar completant amb noves aportacions, va ser presentat ahir a la seu de l'IME, a Maó, pel conseller de Cultura Miquel À. Maria, la pedagoga Pilar Benejam i el mateix autor del treball.
La web és el resultat d'un ajut per a la realització d'investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic i que contribueixen al millor coneixement passat de l'Illa i a la conservació del seu patrimoni històric, mitjançant una convocatòria realitzada el 2020.
Apartats
El portal web «Menorca, educació i cultura: el pas del temps» inclou diferents apartats en què el lector trobarà un ampli ventall d'informació, des de documents emprats pels mestres al llarg de diferents èpoques fins a un fris cronològic, en què apareixen les principals fites i personatges del sector educatiu.
El primer apartat tracta sobre documents i estudis de la història de l'educació a l'Illa; el segon està format per articles publicats en diferents revistes d'història de l'educació referits a l'Illa; el tercer tracta de les activitats i exercicis escolars que permeten l'anàlisi de la pràctica educativa i, a la vegada, representa un homenatge a centenars de persones anònimes que van passar per les aules; el quart és un fris cronològic comprès entre 1802 i 1970 que contextualitza fets i personatges de la història de l'educació des de la perspectiva local fins a un enfocament europeu i mundial, relacionant fets i situant les característiques genèriques de cada període històric. Pretén ser una eina de referència, actualitzada i interrelacionada; el cinquè inclou dades, fets i persones per reflexionar sobre el món educatiu, social i cultural; el sisè és el fons documental amb referències i bibliografia, enllaços a webs i arxius públics; el setè és una mena de bústia per remetre aportacions, comentaris i valoracions que esdevenen una font fonamental per mantenir la pàgina viva; i el vuitè inclou les eines del mestre, amb els documents emprats pels mestres per preparar les seves classes, en aquest cas unes llibretes dels mestres Conchita Comas Camps i Andreu Bosch.