L'historiador Marc Palliser Benejam ha participat en les IV Jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica, celebrades a la Biblioteca Municipal d'Eivissa, que ha organitzat l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera (AHEiF) i que han tractat el tema de «L'Església davant la II República i la Guerra Civil». L'historiador menorquí ha parlat sobre «L'Església menorquina davant la Guerra Civil Espanyola», contextualitzant el seu paper durant la IIRepública, els fets ocorreguts a partir de l'esclat de la Guerra Civil amb el periple del clergat fins a acabar al barco-presó «Atlante», amb l'assassinat de 38 capellans, i el saqueig del patrimoni eclesiàstic.
Quin és l'origen d'aquest estudi sobre les víctimes de la Guerra Civil a l'Illa?
—El desembre de 2019 el Consell insular em va contractar per documentar els 122 assassinats de la Guerra Civil a Menorca i elaborar el cens de fosses, fent les fitxes biogràfiques dels clergats assassinats. Van matar 42 clergues menorquins, dels quals quatre van morir fora de l'Illa. El treball encara no està finalitzat.
Com van succeir els fets?
—El clergat va passar per un procés de detenció bàsicament entre els dies 22 i 31 de juliol, no van ser detinguts tots el mateix dia, sinó uns quatre o cinc cada dia. No es van empressonar tots junts, donat que els de Ciutadella van ser tancats a Can Salort, mentre que els de la resta de l'Illa van ser tancats a la presó del partit, que estava situada al Claustre del Carme, a Maó. Cas diferent és el del sacerdot Joan Huguet, que va ser assassinat pel brigada Pedro Marquès el 23 de juliol a l'Ajuntament de Ferreries.
Quan els van traslladar als barcos-presó «Aragón» i «Atlante», que estaven fondejats al port de Maó?
—Els de Maó van començar un periple diferent dels de Ciutadella, el dia 16 d'agost són traslladats al vapor «Aragón», fondejat a Cala Figuera, i el dia 25 el barco se'n va a l'altra banda del port perquè els seus familiars constantment s'aglutinaven davant el barco, el que provocava aldarulls. El cas és que dia 2 de setembre són transbordats a l'«Atlante» i després dia 12 d'octubre aquest vaixell va anar fins a Cala Figuera.
I els de Ciutadella?
—Els de Ciutadella van ser detinguts i tancats a Can Salort i dia 27 d'agost són traslladats al quarter militar de Dalt sa Quintana. Dia 14 d'octubre, dos dies després que l'«Atlante» s'anés cap a Cala Figuera, van ser traslladats al mateix vaixell.
Què va pasar perquè es produís la matança de capellans, militars i alguns civils empresonats?
—Dia 18 de novembre es produeix un bombardeig a la Base, on hi ha set morts, i a conseqüència d'aquest bombardeig es forma una turba a l'Esplanada, que es va dirigir al vaixell «Atlante», del qual van treure cinquanta persones, d'un total de prop de dues-centes persones.
Per què no els van matar tots? Hi havia llistes de presoners per assassinar-los?
—Hi ha un debat entre els historiadors de si hi havia una llista o no. Jo, fent la relació dels que van treure de l'«Atlante», resulta que dia 18 van treure i matar cinquanta persones, de les quals vint-i-dos eren capellans i cap d'ells era de Ciutadella, mentre que dia 19 només van assassinar els de Ciutadella.
Hi ha alguna explicació?
—Jo no entraré a veure si Nicanor Menéndez, el governador militar de l'Illa en aquells moments, va donar ordres o no, o si ho sabia o no. El cas és que hi ha un patró que és que dia 18 s'assassinen els d'una de les bodegues i dia 19 els de l'altra, perquè els de Ciutadella estaven tancats en una bodega a part. Els cinquanta del dia 18 van ser trets del barco en cinc torns, de deu en dia, els van treure amb una barca i així com arribaven al moll els executaven, els seus cadàvers van ser traslladats al cementeri des Castell i enterrats a la mateixa fossa comuna.
I els fets del dia 19 de novembre?
—Dia 19, a les cinc del capvespre, dos caporals van anar al barco i van llegir uns noms de presoners perquè havien de sortir cap a un altre destí, i a les 10 del vespre dos caporals van descendir a les bodegues i llegeixen una llista de noms, segons els testimonis, criden 23 persones, de les quals quinze són capellans, en aquest cas no van ser assassinats al moll davant el barco, com el dia anterior, van ser transportats en dos autobusos, que els van dur en quatre torns, de set en set, directament al cementeri, on quan arribaven eren afusellats i enterrats en cal viva. Van sobreviure unes quantes persones, que no eren a la llista, la informació que tenc és a partir de fonts documentals que he trobat fa poc i encara em falta treure un patró per saber per què no les van matar.
Quina va ser l'actitud de l‘Església menorquina en acabar la guerra?
—Quan els nacionals es van apoderar de l'Illa, a partir del dia 8 de febrer de 1939, segons documents de l'Arxiu Diocesà de Menorca, el concepte de perdó no va existir, és important recalcar-ho, en totes les execucions sempre hi havia part del clergat per donar l'extremunció, l'Església va anar amb els guanyadors de la guerra i documentam a través de l'Arxiu Diocesà que va participar directament en la repressió, a través de bateig massiu de presos o la presència en les execucions.