El pas per la vida es podria entendre com una simple successió de decisions, les quals determinen com serà el final i, també, el camí recorregut per arribar-hi. Traslladat al món dels llibres, seria com capbussar-se en aquells de «Tria la teva aventura», que es van fer tan populars en la dècada dels 90 i que es basaven en la presa de decisions per arribar a una conclusió, o a una altra.
Aquest és el joc que proposa l'artista Alan Florit (Ciutadella, 1979) a través de l'exposició que s'obrí dissabte al públic, a la Sala Sant Josep, de Ciutadella. Una mostra formada per una vintena de gravats en petit format, a través dels quals l'autor reflexiona sobre la vida i com han evolucionat els models socials.
A partir d'aquí, Florit obre la porta a la lliure interpretació, perquè sigui el mateix espectador qui interioritzi els seus gravats, que han estat elaborats sobre parquet i amb papers diversos, com el nepalès, més fi i fràgil.
Doble discurs
L'artista presenta la mateixa col·lecció per duplicat, amb dues còpies de cada obra, però situades «a alçades diferents, perquè normalment els artistes només pensam en el punt de vista dels adults, i ens oblidam dels fillets».
És així que, petits i grans, poden seguir el discurs de l'exposició, superant capítols, o contes, per als infants, amb un llenguatge planer i fàcil d'entendre, on apareixen metàfores sobre la vida. «És la meva visió del que està passant els darrers anys, de cap a on anam i què estem fent». Perquè, admet l'artista, «m'espanta veure el camí que estem fent, veient com va tot», en un món determinat pels avenços tecnològics que «ho han canviat tot, la manera de ser i de sempre voler més».
L'exposició s'inaugurà aquest dissabte i romandrà oberta fins al 23 de desembre. De dilluns a divendres, l'horari de visita és d'11 a 13 i de 18.30 a 20 hores, i els dissabtes, en horari de matí.
Punto de vista
«És important compartir, que l’obra deixi de ser meva i que sigui de tothom»
Alan Florit confessa que se sent més còmode lluny dels focus d’atenció. Fins al punt que es manté al marge de les xarxes socials, que al final, són sovint mers distorsionadors de la realitat. Una filosofia que aplica en els diferents vessants artístics que practica, des del musical sota el nom de Snowman Lost His Head, o com a artista plàstic, a través de la pintura i el gravat.
No debades, «de tant en tant és important poder compartir les teves obres, que la gent pugui gaudir-les i que ja no només siguin teves, sinó de tothom». És d’aquesta manera que entén l’art, una forma d’expressar-se per a l’artista, que s’obre a infinites interpretacions per part del públic, i «totes elles vàlides».