Defora es senten els cotxes, el trànsit dens de Barcelona. Però, a dins, Iván Triay (Ciutadella, 1971) dibuixa paratges bucòlics de verd i vaques típics de Menorca. En un pis-taller a tocar de la plaça Gal·la Placídia, al cor del barri barcelonès de Gràcia, l'artista menorquí troba la inspiració necessària per seguir creant, fidel al seu estil i als motius més recurrents de l'Illa que només trepitja per Nadal o a les vacances d'estiu.
Abans, conta, aprofitava aquestes escapades a Menorca per fer fotos d'allò que més l'inspirava, però ara ja pot venir uns dies a desconnectar sense haver-ne d'estar pendent. «Em basta entrar a Instagram i seguir determinats comptes per trobar una inspiració brutal. L'altre dia -apunta- em va inspirar la foto d'una alaiorenca estirada a una platja menorquina». Ja n'ha fet un quadre.
Aquesta inspiració i creació artística a 220 quilòmetres de distància es va iniciar ara fa 32 anys. Iván Triay arribà a Barcelona el 1990, amb 19 anys, i tot d'una va quedar «meravellat del gran ventall de possibilitats que hi ha a la ciutat». Per açò encara hi viu, «tot i que Menorca continua sent el lloc on més estic venent».
De fet, va ser també a Barcelona «on vaig descobrir que el que realment m'agradava era dibuixar. De petit sempre havia pintat, però va ser en començar a estudiar Disseny Gràfic quan em vaig adonar del tot. Vaig comprar un primer llenç i, des de llavors, ja no he aturat».
El seu bateig artístic es produí el 1994 al Mercart municipal, l'exposició que l'Ajuntament de Ciutadella acostumava a organitzar a la sala del Roser. «Paca Florit em digué que hi participaria i allò m'animà a penjar-hi també les meves primeres obres».
Des d'aquell moment, 25 exposicions individuals i altres 37 de col·lectives, quasi sempre a cavall entre Menorca i Barcelona, on la propera Setmana Santa tindrà l'oportunitat de tornar-hi a mostrar les seves darreres creacions. Serà a la galeria Silvia Sennacheribbo, on no hi exposa des de molt abans de la pandèmia. Actualment, té penjats alguns dels seus quadres a l'hotel Eurostars Monumental.
«Peces de Ciudad»
Així mateix, Iván Triay tornarà a participar del projecte solidari «Peces de Ciudad», el vi amb etiqueta que dóna nom a una cançó de Sabina i que ja il·lustrà l'any passat amb els seus característics dibuixos. El proper dia 12 es repartiran els beneficis de l'anyada de 2021, que anirà destinada íntegrament a l'associació de malalts de càncer.
Són les darreres novetats en la seva projecció artística, que va viure un repunt important amb la campanya «Mediterràniament» d'Estrella Damm, «que inicialment havia de consistir només en il·lustrar samarretes amb un dibuix de les festes de Menorca i que finalment es va estendre a valles i altres suports publicitaris». Després d'ell, altres pintors menorquins, com Carles Gomila o Marc Jesús, han acabat fent il·lustracions també per a la marca de cervesa.
«El director de màrqueting de Damm, que té casa a Ciutadella, va anar a la Impremta des Racó a localitzar-me», recorda Triay, qui també ha fet treballs per INPAN, el Síndic de Greuges, les revistes McWorld i Lateral, o l'editorial Random House, qui li va encarregar un conte infantil.
De fet, la temàtica menorquina no és l'única present en la seva obra actual. «Ara m'encarreguen molts quadres que res tenen a veure amb l'Illa. La setmana passada, per exemple, una parella va voler que els dibuixàs amb la fesomia de Nova Iork de fons».
La seva pintura també continua evolucionant, «i ho not especialment quan mir els quadres dels meus inicis que encara tenc a ca muare. Abans tot era molt pla. Ara, en canvi, acostum a il·lustrar els fons amb tot tipus de detalls».
Hi contribueix, diu Triay, l'auge de les xarxes socials i més concretament d'Instagram, que «és una gran eina per donar a conèixer la teva feina professional. La majoria de clients em contacten ara per aquesta via», el que incrementa també els encàrrecs.
Tot una benedicció per un autònom com ell, que ja té pensat no deixar mai de dibuixar. «Pintaré fins que em mori. Mentre la gent compri les meves obres, mai no deixaré de crear. Encara que ja no hi surti Menorca…».
El apunte
«Menorca està de moda gràcies als francesos; mai no havia venut tant»
Lluny de frenar els encàrrecs, la pandèmia ha disparat la feina d’artistes com Iván Triay. «Mai no he tornat a vendre tant com al 2019 i 2020. De fet, em va millor i tot, es ven més ara que abans de la pandèmia».
Hi ajuda també el fet que «Menorca estigui de moda. Si en pocs anys s’hi han obert tantes galeries, fins i tot internacionals, és per l’arribada d’un turisme francès d’alt poder adquisitiu». En no poder aprofitar ja el descompte de resident, «molts catalans han deixat de tenir casa a Menorca i han estat substituïts per francesos amb més diners».
Ell mateix se n’ha beneficiat, sobretot «un dia que un francès va irrompre a Vidrart, on hi tenia quadres exposats, i va insistir en endur-se una de les obres en aquell mateix moment. Tot d’una el responsable de la galeria li va demanar que esperàs uns dies, fins que el client insistí. S’emportaria el quadre aquella mateixa nit amb el seu avió privat. I així ho va fer». Ja no hi va haver discussió possible.