El dia de Reis i l’endemà, la companyia Cercle Teatre portava a escena, amb aforament complet a les tres representacions, la novel·la clàssica que Charles Dickens publicava el 1843 i que des de la seva aparició ha conreat èxit rere èxit. Tant és així, que el «Conte de Nadal» o «Cançó de Nadal» de Dickens ha vist múltiples adaptacions per a teatre, musical o música de cambra. Una de les darreres (descrita com a «suite de Nadal»), la que ha programat el Petit Liceu, amb música d’Albert Guinovart, per a cor infantil, orquestra de cambra i solistes.
Amb tot aquest bagatge, es presentava al Teatre des Born la nova producció ciutadellenca, que a més a més recollia al seu si el projecte «Teatre a les escoles», fortament lligat al projecte de ciutat educadora de Ciutadella, amb la presència a l’escenari d’alumnes dels centres educatius que n’han format part. Una aposta polida i innovadora que pretén acostar, des de dins mateix i de forma transversal, el cuc del teatre als més petits.
La proposta dramàtica de Cercle Teatre venia adaptada pels seus directors, Mari Genestar i Damià Bosch, i les cançons que s’hi interpretaven també tenien segell local, ja que l’autoria ha anat a càrrec de Margui Juanico.
L’obra, de tall clàssic en la seva concepció (exemple fidel de la regla de les tres unitats) i posada en escena, presenta una cuidada escenografia (a càrrec de Joan Gomila) que recrea un espai interior típicament anglès i s’acompanya d’un vestuari d’època molt encertat. La il·luminació (d’Acústic Menorca) reforça i potencia els diferents efectes escènics que cerca el muntatge i imprimeix el clima adequat a la proposta.
La direcció d’actors és àgil i efectiva i tots i cadascun dels intèrprets compleixen amb escreix el rol que desenvolupen, tot oferint una feina coral d’alt nivell que convenç. Cal destacar, però, el treball de Toni Riudavets en el paper protagonista d’Scrooge, el vell avar que veurà transitar la seva vida passada i futura a través d’un viatge imaginari, el qual li ha de fer canviar la concepció del món. Riudavets compon un personatge rodó, ben delimitat, que, malgrat el poc recorregut psicològic que la naturalesa i brevetat de la peça pot oferir, evoluciona a ulls de l’espectador. Martí Servera li dona un bon contrapunt en el paper de Bob, el bondadós empleat explotat per l’usurer. Sebastià de la Fuente és un personatge en off convincent i contundent; i Lina Pons construeix un Esperit del passat delicat i taxatiu alhora. D’entre els més joves, destaca Lluís Pons al personatge de Timy, al qual confereix vivacitat i molta credibilitat, i la Gladis de Maia Álvarez, que mostra en el seu curt paper una sorprenent i precisa vis còmica.
En definitiva, una proposta teatral per a públic familiar, amb segell estrictament local, de bona qualitat i feliç factura, i amb un vessant educatiu i integrador que li atorga un valor afegit innegable. Un fort aplaudiment!