L'escriptor i jurista Josep M. Quintana ha publicat un nou llibre, «Les màscares del jo», en què repassa la seva obra de creació literària a partir d'uns diàlegs amb persones que li han estat properes i han influït en les matèries que tracta als seus llibres. «És un llibre molt diferent de tots els que escrit fins ara, jo he fet investigació històrica, assaig jurídic i novel·la. Aquest és un llibre que s'ha fet una mica sense voler, perquè a partir de cada llibre que jo he publicat anava prenent notes de com o per què l'havia fet, i amb els diàlegs amb les persones que havien intervingut, no sols els llibres, sinó a altres treballs. A partir de tots aquests materials vaig veure que hi havia tot un bagatge que era una incursió en el meu jo», assegura Quintana.
«Les màscares del jo», que serà presentat el pròxim 17 de febrer per l'escriptora i crítica literària Anna Caballé a l'Ateneu de Maó, aborda setze situacions cabdals de la història de l'Illa, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, a partir d'altres tants diàlegs amb els professors Antoni Comas, Jordi Castellanos, Alan Yates i Dominic Keown; l'editor Isidor Cònsol; els polítics Ernest Lluch i Miguel Herrero de Miñón; el director d'orquestra Nello Santi; els periodistes Francesc-Marc Álvaro i Lluís Foix; el pintor Francesc Florit Nin; el bisbe Sebastià Taltavull; l'escriptor Gabriel Janer Manila; a més dels diàlegs amb el canonge i historiador Gabriel Vila Anglada i l'arquitecte i pensador Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que ha construït a través dels seus llibres. «Jo crec que la literatura d'alguna manera és màscara, és una representació de la realitat, per tant jo m'he hagut de posar una màscara cada vegada que he escrit un llibre, i a través d'ella mirar el món. Una mica a partir d'aquestes notes preses dels diàlegs que jo he tingut amb la gent sobre els diferents llibres ha sortit el nou llibre, on parl de la gestió de molts dels meus llibres, també d'altres temes, alguns de naturalesa personal, però no és un llibre de memòries, encara que hi hagi algun capítol que hi hagi bastant de memòria», assenyala.
A més dels diàlegs reals, Quintana planteja un diàleg «impossible» amb Rubió i Tudurí, donat que no el va conèixer personalment, però que està sòlidament elaborat a partir de l'estudi de la trajectòria personal i professional de l'arquitecte menorquí que va donar com a resultat la seva tesi doctoral, «respectant les seves idees, crec que diria el que diu al llibre, de la mateixa manera que ho he fet amb el canonge Vila Anglada», assegura.
Trajectòria
Més d'una vintena de llibres formen l'univers literari de Quintana, amb una primera etapa iniciada l'any 1976 amb llibres d'història, d'assaig construïts a partir de la història, d'anàlisi juridicopolítica i també de dret, que segueix a partir de 1990 amb altres llibres estrictament de literatura, concretament deu novel·les, que l'autor ha compaginat amb assaigs de naturalesa històrica que -segons afirma- mai ha volgut abandonar.
El apunte
Un llibre que és una aproximació literària al món més proper i al que més estima l‘autor
El mes de setembre de 2010 Josep M. Quintana va assistir a un debat sobre el «jo a la literatura» que es va celebrar a l’Hotel Formentor, en el qual un escriptor va proclamar que en la seva obra només aflorava la «veritat», a més de renegar del «relativisme».
En aquest sentit, Quintana afirma al seu llibre que «jo no el vaig poder entendre ni tampoc el van entendre altres escriptors que participaven en la mateixa taula rodona, convençuts que la literatura és, en essència, representació; per tant, ficció. Màscara, en definitiva». Els textos que formen «Les màscares del jo» volen ser, segons assegura Quintana, «una aproximació literària al món més proper per a mi, al món que més estimo».