Els recintes funeraris del talaiòtic final, en la segona meitat del primer mil·lenni abans de la nostra era, presenten unes característiques diferents, fruit de l'evolució econòmica i social en una societat ja jerarquitzada, amb diferències de classe i treballs especialitzats, entre els quals hi havia la construcció de necròpolis.
Així ho apunta l'arqueòloga de la Universitat d'Alacant, Sonia Carbonell, qui acaba d'obtenir la qualificació d'excel·lent cum laude per la seva tesi doctoral. Sota el títol «Complexització social i processos de canvi al I mil·lenni a.n.e. Una anàlisi de la societat menorquina a partir del registre funerari», la investigadora planteja una nova hipòtesi sobre l'evolució de la societat illenca.
En l'òrbita púnica
La historiadora apunta als «canvis que es produeixen en l'arquitectura funerària» des del moment que hi ha contactes amb grups púnics d'Eivissa. «No vol dir que sigui una influència total, però sí que els menorquins adopten trets exògens i els adapten a la seva cultura».
Per arribar a aquesta conclusió, l'arqueòloga ha estudiat 28 conjunts de coves i hipogeus distribuïts per tota Menorca. «He visitat unes 280 coves», de Calescoves, Cala Morell, Torre Vella, Caparrot de Forma, Biniatzem, Es Tudons, Alcaidús o Binisafúller, entre altres. És aquí on ha pogut detectar una «variabilitat molt gran d'estructures», però amb denominadors comuns.
Els ‘cementeris' prehistòrics han evolucionat al llarg dels segles, des de les navetes, cap al 1400 aC, a les coves murades en barrancs o penya-segats, les coves de cambra simple o, més tard, les més complexes, compartimentades i amb elements arquitectònics com pilars, pilastres o nínxols picats a la pedra.
És a partir del 550 aC que la professora d'arqueologia a la universitat alacantina veu que «hi ha artesans especialitzats en arquitectura funerària», fet que prova per les coincidències que ha trobat. «Gràcies a mesurar els pilars, els capitells, les columnes, veiem que hi havia un coneixement especialitzat, perquè es repeteixen les mides i les formes» en les coves analitzades. «Hi havia persones destinades a construir aquests espais», i açò vol dir que «ja hi havia una gestió comunal, amb una organització que dona indicis de jerarquització social i de distribució de les tasques».
Així, la societat menorquina, que venia d'enterraments comunitaris, comença a dedicar espais funeraris diferenciats, «adoptant formes exògenes, però sense perdre la seva essència, en espais que ja tenen una utilitat funerària».
Carbonell coneix els treballs de col·legues com Cristóbal Veny, sobre Calescoves, o de Simón Gornès. De fet, d'aquest darrer «he seguit el seu mètode, però en vint-i-vuit conjunts, per fer una anàlisi global».
Deshabilitar la revisiónsugerencias Premium