Aquest diumenge, 16 d'abril, tot coincidint amb el dia de la seva fundació, el Cercle Artístic va celebrar el seu 142è aniversari. Una efemèride que s'ha volgut dedicar a la figura de Pau Gener Torres (Ciutadella, 1958–2022), desaparegut fa un any i que va ser president de l'entitat de 1999 a 2003.
Després de la missa del matí a l'església del Sant Crist per recordar els socis difunts, i del berenar de germanor al seu local social, l'entitat de ponent va organitzar l'acte central al Teatre des Born.
Allà, la família de Pau Gener va rebre un record d'aquest acte, com a reconeixement del valuós llegat que deixà. Van ser les seves filles, Maria i Anna, les que van recollir el present, en presència de la seva mare i vídua de l'homenatjat, Joana Marquès, agraint aquest reconeixement. Emocionades, admeteren que «des que hem entrat al teatre, hem sentit el nostre pare», ja que «tot el que s'ha fet, el recorda».
Es referien a la lectura inicial de fragments del llibre «Les illes», de Josep Pla, escriptor al qual Gener admirava. Tot, sobre una projecció de fotografies de la trajectòria de l'expresident.
El grup Feim Poble, que dirigeix Luci Gregori, va oferir un tast musical, interpretant temes del cançoner tradicional de Menorca, «Sa balada d'en Lucas», «Ciutadella bona terra», «Plora guitarra» i «Sa jota parrandera».
Durant l'acte, presentat pel periodista Miquel Àngel Limón, la presidenta del Cercle, Lina Pons, va destacar que, precisament fou Gener qui apostà per instaurar l'acte commemoratiu anual d'aniversari. «Va ser un home que va estimar el Cercle», a qui «se li va concedir la Lira d'Or, la màxima distinció del Cercle».
Pons va fer un agraïment a la directiva i a tots els socis, que «són els que mantenen viu el caliu» i són «l'eix vertebral» de la institució. Com a bon amant de la cultura menorquina, se li dedicà a Pau Gener un glosat. Moisès Coll, Maria Marquès, Toni Rotger i Lluís Janer (guitarra), de Soca de Mots, van arrodonir la festa, dedicant rimes a l'homenatjat i al Cercle Artístic, enmig de la lluita dialèctica improvisada, sempre carregada d'humor.