Deu relats conformen «Ciutadella, quan érem infants i joves», el nou Quadern de Folklore que plasma la memòria de deu persones nascudes en un espai de quinze anys i que abasten dels anys cinquanta fins als anys setanta del passat segle XX. El llibre es presentarà el pròxim dia 19 d'abril al centre cultural de Can Saura a Ciutadella.
Es tracta d'un voluminós quadern, amb el doble nombre 139/140, de prop de dues-centes pàgines, que a més està il·lustrat amb fotografies de l'època, tant individuals, familiars o col·lectives dels autors dels relats.
El primer relat del quadern editat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella és del professor i escriptor Joan F. López Casasnovas que, tot i estar present en el moment en què es va parlar de publicar aquest quadern a la tardor de 2021, finalment la seva mort va impedir la seva participació. Per aquest motiu, l'editor ha recuperat un article que el filòleg ciutadellenc va publicar sobre la seva infantesa el 2006 al «Diari de Balears», amb el títol de «Del passat que era present».
La resta de relats de la infantesa i joventut són «Vides que conflueixen en el temps», de Pere Marquès Juaneda; «El meu ahir», de Roser Seguí Orfila; «Records de la meva infantesa», de Carme Mesquida; «Vivències de la meva infància i joventut», de Joan Bosco Faner Bagur; «Temps d'en primer», de Gustau Juan Benejam; «El cor ben net», de Pau Faner Coll; «La Ciutadella viscuda», de Josefina Salord Ripoll; «Recordar cansa», de Josep Portella Coll; i «D'un temps, d'un poble», d'Antònia Gomis Bosch.
Seminaristes i els capellans Josep Anglada, Llorenç Olives i Miquel Anglada.
Els autors dels diferents relats han partit d'un mateix guió i, per tant, parlen de la família, la casa nadiua, el carrer, els vesins, els primers amics, l'escola, l'oci, les tresques, l'accés al món del treball, els segons amics, les primeres decisions autònomes i els somnis de futur.
Joan F. López Casasnovas, quan era un fillet.
Primera vegada
L'autor del pròleg, Josep Portella, assenyala que per a la majoria d'autors del llibre és la primera vegada que conten en públic la seva infantesa, adolescència i joventut. En aquest sentit, assenyala que «aquest exercici és difícil, perquè solem ser gelosos dels records que han conformat la nostra manera de ser i els servam en una esfera privada de la qual gairebé mai no sortiran. Per açò, a totes les persones que s'han obert a contar-nos aquells primers anys de la seva vida els hem d'agrair la seva transparència. És clar que a tots encara ens quedaran records per seguir guardant dins el nostre món interior, convençuts que no interessen a ningú i que no aporten res a aquell món que intentam fixar en un àlbum de fotografies inexistents».