L'historiador Miquel López Gual i l'arqueòleg Carlos de Salort tenen boni a punt el catàleg dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a Menorca, fruit d'haver guanyat un concurs impulsat pel Consell insular. Aquest nou treball de recerca permetrà catalogar entre 50 i 60 nous refugis antiaeris, entre ells la gran galeria subterrània que hi ha entre la plaça Nova i la plaça de la Catedral a Ciutadella.
La galeria presenta uns 2-2,50 metres d'amplària i prop de 2 metres d'altura, amb trams més espaiosos | Miquel López/Carlos de Salort
El catàleg dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a Menorca serà possible després d'un exhaustiu treball d'investigació que ha representat el buidatge dels arxius municipals de l'Illa, del Fons de Delegació de Govern de l'Arxiu Històric de Maó, de l'Arxiu del Museu Militar de Menorca i de l'Arxiu Militar de Palma, a més d'altres arxius militars a la península, encara que en aquests darrers no s'ha trobat informació específica sobre els refugis antiaeris de l'Illa, segons apunta Miquel López.
Un refugi antiaeri de Ciutadella recorre durant dos-cents metres la principal artèria del nucli històric per la plaça Nova, ses Voltes i la plaça de la Catedral | Miquel López/Carlos de Salort
La feina de buidatge arxivística s'ha complementat amb la consulta de la bibliografia sobre la Guerra Civil a l'Illa, en què s'ha de destacar la informació aportada pel mestre d'escola Guillermo Pons Coll sobre els refugis antiaeris de Sant Lluís en el quart volum dedicat a la Guerra Civil de la seva obra «San Luis. 35 años de historia (1904-1939). «També hem completat la recerca amb les fonts orals, a partir d'entrevistes que hem fet recentment i les que hem pogut recuperar d'altres persones que es conserven a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca, en què a vegades surt alguna informació sobre els refugis i els bombardejos, i amb el treball de camp per localitzar-los i després situar-los sobre el plànol», afirma.
Una altra imatge del refugi antiaeri de Ciutadella davall de la plaça Nova, ses Voltes i la plaça de la Catedral | Miquel López/Carlos de Salort
Característiques
La xarxa de refugis subterranis construïda a partir de 1938 a l'Illa presenta unes característiques pròpies segons el municipi, que es pot constatar amb els dos municipis situats a cada banda de l'Illa. «A Maó, hi ha nombrosos túnels, més bé petits, i la majoria es van excavar per connectar diferents soterranis d'un mateix carrer. En canvi, a Ciutadella, la quantitat de túnels és menor, però de majors dimensions i amb accés a peu de carrer, no des d'un soterrani», assenyala. Aquest és el cas del qual recorre la principal artèria del nucli antic de Ciutadella, per la plaça Nova, ses Voltes i la plaça de la Catedral al llarg d'uns 200 metres, amb una amplària de dos a dos metres i mig i una altura de prop de dos metres. Gràcies als rebuts de les feines de picapedrers, barriners i electricistes que hi van participar en la seva excavació i adequació es sap que va ser construït durant la tardor de 1938.
«Tenim la feina bastant avançada, ara estem recollint informació dels refugis d'Alaior i Sant Lluís. La nostra previsió és entregar el treball a mitjan o finals d'estiu», assegura López.
El apunte
Un gran hangar soterrani a les instal·lacions de l’Aeroclub
El catàleg de refugis antiaeris de la Guerra Civil de Maó, presentat a finals de l’any passat, constata l’existència de 154 galeries i soterranis que van ser utilitzats per defensar-se dels bombardejos de l’aviació italiana a les ordres del general Franco.
Destaca per les seves grans dimensions el refugi existent a l’actual Aeroclub de Menorca, a la carretera de Sant Lluís, «es tracta d’un hangar soterrani, per guardar els avions. Durant la Guerra, les autoritats republicanes de l’Illa van fer molts esforços per acabar la pista, perquè la idea era dur un caça per poder defensar-se dels avions que venien a bombardejar des de Mallorca», afirma López.