Maite Salord: «Ara ens toca defensar més que mai la nostra llengua, que està en risc»

L'escriptora i expresidenta del Consell insular, Maite Salord (Ciutadella, 1965), és, des de fa poques setmanes,    membre numerària de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Amb el nomenament, la professora es converteix en la veu de Menorca en l'acadèmia lingüística de la llengua catalana, tot un «honor», confessa, molt més, sabent que pren el relleu d'una autèntica institució filològica com era el desaparegut Joan F. López Casasnovas.

Què suposa ser membre de l'IEC?

—És un honor, perquè és una institució que, des del 1907 té l'objectiu de fer feina i aglutinar els estudis al voltant de la cultura catalana i, la Secció Filològica, de la part lingüística. De membres numeraris menorquins hi havia hagut Francesc de Borja Moll i Aina Moll i, fins fa un any, l'enyorat Joan López Casasnovas, que era membre corresponent. És un honor, però també una responsabilitat. Vull aportar la veu, els meus coneixements i la visió des de Menorca, sobretot, en uns moments en què ens tocarà defensar més que mai la llengua.

L'han nomenat com escriptora.

—Sí, serà el meu àmbit de feina i, des d'aquí, no només he d'aportar el que pens, sinó també la veu de Menorca dins la Secció Filològica.

Ja sap de quines comissions en formarà part?

—Hem d'acabar de decidir-ho, però supòs que serà al voltant de la llengua literària. La feina de la Secció Filològica, bàsicament, va dirigida a la part de gramàtica i de diccionaris, de normativa. L'objectiu és que estiguin actualitzats, d'acord amb la realitat d'avui en dia i que siguin eines útils per als parlants. La normativa és fonamental per a normalitzar la llengua i perquè sigui moderna, apta i útil per a tots els usos. També, lògicament, com a llengua literària.

Es planteja ja qualque repte?

—Tot just he estat nomenada, he anat a una reunió, assistiré a la de juliol i, en la de setembre, imagin que ja m'incorporaré a qualque grup de feina. Però sí que vull aportar tot allò que pugui i ser la veu de Menorca. Per jo és molt important poder fer feina per garantir l'ús de la nostra llengua, normalitzat, que en aquests moments tenim molt en risc.

Per què?

—La situació actual preocupa. Tenim molta població nouvinguda que no coneix la nostra llengua i, a més a més, té la castellana com a pròpia. Açò provoca, moltes vegades, que els catalanoparlants canviem de llengua i davalla l'ús de la nostra. Hem d'insistir que la gent ralli en menorquí i, sobretot, que no la canviï. Aprendre la llengua pròpia d'un territori, aquí, la catalana, és la millor eina d'integració. Hem d'aconseguir que el català sigui una llengua útil i necessària per viure a Menorca i a la resta de territoris de parla catalana.

És el principal desafiament?

—Hem de tenir en compte que tenim un model lingüístic, que ve marcat per la Constitució i que no és igualitari. Tothom té l'obligació de conèixer el castellà, però en canvi, el català només és obligat en l'administració, bàsicament. Justament és la línia de flotació que es vol atacar i implicarà que tots els que estimam la nostra llengua i la volem mantenir, ens impliquem.

En l'administració, el català és més o menys habitual al Consell i al Govern, però no en molts serveis de l'Estat.

—Sí. Vaig llegir que el futur conseller de Cultura va dir que volia potenciar l'ús del menorquí i jo l'anim a què vagi en aquesta línia. Que els menorquins puguem anar al jutjat a declarar en menorquí, a la Policia Nacional o a la Guàrdia Civil a fer gestions en menorquí, o que puguem anar al metge sense cap problema. Hi ha una llei de normalització lingüística que diu que és feina de l'administració potenciar la llengua catalana per arribar a la plena normalització.

El darrer InformeCat, de la Plataforma per la Llengua, diu que només el 59,5 per cent dels balears xerren «bé» el català.

—Les enquestes diuen que, de cada vegada, retrocedeix més l'ús de la llengua catalana. Està més accentuat a les grans capitals que als pobles, i en el cas de Menorca, l'ús encara és elevat, però és evident que és una tendència que creix. Es ralla molt de la facilitat dels joves per canviar de llengua quan tenen un company castellanoparlant, però sempre pens que és molt fàcil atribuir-ho tot al jovent quan és un fet generalitzat.

A Menorca, la principal crítica d'un sector és que l'estàndard esborra el menorquí.

—Totes les llengües normalitzades tenen una varietat estàndard, que garanteix que sigui una llengua moderna i de cultura, i és sinònim d'unitat de la llengua. Qüestionar l'estàndard és qüestionar tot açò i és evident amb quina intenció es fa: atacar la unitat i fer petita la llengua. Les persones que estimam la nostra llengua i l'empram, la defensam i la volem absolutament normalitzada, tenim clar que les varietats dialectals s'han de mantenir, però que hi ha d'haver un estàndard, per a determinats usos. I passa en totes les llengües normalitzades, també en el castellà. A més a més, sorprèn que la majoria dels defensors del menorquí, ho defensen en castellà. En una entrevista, Aina Moll va dir, sobre fer llibres de text en les varietats dialectals balears, que el dia que hi hagi llibres en sevillà, ja en rallarem! I deia que les varietats lingüístiques són com la roba que tenim a l'armari; totes són vàlides i útils, però triam en funció de la situació; no triarem la mateixa per anar a la platja, que a un casament.

Què espera de Govern i Consell?

—Com a expresidenta del Consell, veig amb molta preocupació l'inici d'aquest Govern: mai el Consell, el govern dels menorquins, havia estat moneda de canvi d‘un Govern balear. Allò que ha fet Marga Prohens i el que s'ha deixat fer el futur president del Consell no havia passat en quaranta anys. Si hi ha una cosa que crec que els menorquins tenen clara és que el Consell és el seu govern, i el que ha fet és reclamar cada vegada més competències i que tengui    més capacitat de decisió des de Menorca. El que no es pot fer de cap manera, és que siguin Palma i, en el cas de Vox, Madrid, que decideixin com s'ha de constituir aquest Consell i qui ha de formar-ne part. És un molt mal precedent, però haurem d'esperar a veure les primeres passes d'aquest govern.

En matèria lingüística, l'acord entre PP i Vox al Consell inclou modificar el reglament d'usos lingüístics i el foment «sense imposicions» del menorquí.

—S'ha de veure com ho despleguen, estarem expectants. Però d'entrada, és un acord redactat únicament en castellà, no sembla que l'objectiu sigui el que escriuen.

El binomi PP-Vox serà un retrocés?

—No vull fer política-ficció, s'ha d'esperar a veure cap a on va el conseller, quines directrius pensa seguir. Per sort, a Menorca tenim un teixit associatiu molt important, cultural, molt viu. Els quatre anys del Govern Bauzà ja ho vam patir i, així i tot, vull creure que ens trobaran disposats a fer tot el necessari, perquè la cultura a Menorca continuï ben viva. És evident que l'administració té un paper molt important i hem de veure el que juga el nou Consell.

A Palma ja s'ha cancel·lat una obra de teatre per qüestions ideològiques, i hi ha més casos a altres indrets d'Espanya.

—És evident que aquests governs amb la ultradreta signifiquen un retrocés democràtic, en temes tan importants com la violència de gènere, el respecte al col·lectiu Lgtbi, en temes mediambientals. És el totalitarisme més pur i dur que ja es comença a veure amb aquestes censures que ja s'estan aplicant i que ha acceptat el Partit Popular. La democràcia, que som els ciutadans, patirà la pèrdua de llibertats i de drets, perquè ja hi és.

Tot açò despertarà l'abstencionista d'esquerres, el 23 de juliol?

—No ho sé. És important que la gent vagi a votar i que tengui molt clar que, com deia Fuster, «tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».