La reconeguda cantant soprano Lorena García (Vitoria-Gasteiz) amb una amplia formació musical i experiència com a intèrpret i també com a professora de cant, amb estudis de cant històric, explica que la música barroca, i en especial, el repertori de cançons que ofereixen aquest dijous a Lithica, «vindria a ser el pop de l'època perquè el concert està ple de hits dels segles XVII i XVIII. Era una música molt popular, que es cantava als jardins dels palaus, als carrers i a les tavernes».
A més, tot i ser una música antiga, de fa 300 o 400 anys, amb la que podríem pensar que no connectaríem fàcilment, García diu que el públic sovint queda seduït i commogut amb facilitat. De fet, és una música que per les seves melodies i tonalitats va directe als nostres sentiments o com es diu, fent servir l'italià, el que cerca precisament és «muovere gli affetti», commoure'ns.
Repertori i instrument
La música barroca, amb uns baixos molt potents, unes melodies i uns contrastos molt efectistes anirà acompanyada al concert d'uns textos basats en l'amor, en un sentit ampli. El repertori d'«Els rostres de l'amor al barroc italià» que s'ofereix a ses Pedreres de s'Hostal-Lithica, Ciutadella, inclou cançons d'amor maternofilial, però també d'amor romàntic o desamor, de l'amor divertit i del més apassionat. Els turments i bogeries de l'amor i desamor de l'ésser humà són els temes de les cançons que interpreten el duet.
La música de la tiorba anirà a càrrec de Rafael Bonavita, intèrpret musical de l'àmbit dels instruments antics de corda premuda, com el llaüt, més conegut. La tiorba sorprèn, en comparació, pel seu gran tamany així com pel doble mànec i les vuit cordes més. García, ja a Menorca, diu que la tiorba «és com un llaüt gegant, amb un màstil molt llarg. Amb unes notes molt greus, i un baix continu, que dona molt de suport a les cançons».
La soprano destaca de Bonavita, que arriba aquest dimecres a Menorca per assajar a l'antiga pedrera, que és «un expert i un mestre que va per tot el món. La tiorba li permet rasquejar com si fos una guitarra i també produir uns baixos molt potents. Té un so més ric».
El concert comença just quan el sol es pon i entre «l'atmosfera màgica de l'espai, el so sense micros, en acústic, i les cançons escollides», la cantant augura que el públic sortirà transformat.
Generico
La música barroca s’interpretava a palaus, esglésies, carrers i tavernes
L’estil musical europeu per excel·lència entre 1600 i 1750 era el Barroc, que avui en dia anomenem música clàssica i situem entre el Renaixement i el Classicisme. Llavors era habitual a les esglésies i palaus de la noblesa però també als carrers. La música era indispensable per les celebracions però també pels actes propagandístics i per això desenvolupà una estètica expressiva, amb molta ornamentació i dramatisme. Caracteritzada per l’aparició de la tonalitat i l’ús del baix continu, la música dels segles XVII i XVIII va generar la sonata, el concert i l’òpera. Vivaldi, Monteverdi o Purcell, però sobretot Bach i Händel, són els compositors més coneguts i encara escoltats.