Musicalitat, versatilitat, cohesió, energia, compenetració, dinamisme, frescor, gaudi... Tot això és el que poguérem veure i sentir ahir a la Fortalesa de la Mola els assistents al penúltim concert del 50è Festival de Música de les Joventuts Musicals de Maó.
Els encarregats de delectar-nos amb la seva fusió i innovació musical foren els Barcelona Clarinet Players, un grup amb més de deu anys de trajectòria nascut en l'entorn de la Banda Municipal de Barcelona. Com vam poder entreveure ahir al l'emblemàtic enclavament militar, l'agrupació mostra la rellevància de la música de quartet per a clarinet mitjançant la interpretació de repertori original, fent arribar de la millor manera possible al públic obres compostes recentment. L'eclecticisme és una altra de les característiques dels BCP, i són diversos els estils als que han fet front (jazz, klezmer, flamenc, simfònic, avantguardisme...), cosa que es feu evident al passat concert anomenat Barcelona Clarinet Players «Fantasías Barcelónicas». Presentació del disc «Tribute to Paquito D'Rivera».
Els components d'aquest internacional quartet són Manuel Martínez (València) i Javier Vilaplana (Alacant) al clarinet en si bemoll -encara que aquest darrer també és qui toca el requint quan la partitura ho precisa-, Alejandro Castillo (Barcelona) sonant el clarinet baix i el maonès Martí Guasteví tocant el corno di bassetto, el qual es dirigí al públic de manera càlida per a presentar cada obra programada.
El concert estava format per quatre peces, «passat, present i futur de l'agrupació», cada moviment de les quals era un petit bombó jazzístic que els assistents degustàrem amb il·lusió i molt de plaer. Començàrem pel passat, amb música que el conjunt ja havia enregistrat al 2015 al seu treball Toma Café (Iturralde for Clarinets), en concret, la «Suite Jazz» del saxofonista i compositor Pedro Iturralde (1929-2020). Així, del no res sonà un blues, animat i fresc, que fou perfecte per a fer boca i captar l'atenció del públic, predisposant-lo a entrar dins el món del clarinet. Li seguiren «Cool», «Ballade», «Waltz» i «Funky».
Mostrant la flexibilitat estilística de l'ensemble, el programa continuà amb alguns nombres de les «Czernowitzer Skizzen» (que es podria traduir com a «Fragments de Txernivtsí», una ciutat ucraïnesa) del compositor, director i pianista austríac Alexander Kukelka (1963). En concret vàrem poder gaudir del n. 2, n. 3, n. 4 i n. 5 dels dotze fragments que completen l'obra, composta l'any 2004. Es tracta d'una música amb pinzellades populars, de certa melancolia i propera al klezmer, la qual el grup també va gravar a l'any 2017. Com ens explicà Guasteví, aquest ha estat l'únic disc gravat en el qual no han tingut un contacte previ amb el compositor, encara que, a posteriori, Kukelka es dirigí als músics expressant que amb la seva interpretació «li havien robat el cor». Després d'escoltar-los, no ens estranya, doncs cada clarinetista brillava en la seva part.
Posteriorment ens instal·làrem al present del grup de cambra. Fantasías Barcelónicas (2023) és el nou disc dels Barcelona Clarinet Players, el qual és un tribut al saxofonista i clarinetista de jazz cubà «Paquito D'Rivera» (1948). El títol del CD -presentat ahir- pren el nom de l'obra encarregada pels BCP a l'apreciat compositor, que es concretà en un tríptic musical que poguérem escoltar ahir. Per a la seva creació, D'Rivera s'inspirà en tres icònics artistes catalans als qui admirava: l'escriptor Carlos Ruiz Zafón, el carismàtic pianista Tete Montoliu i l'arquitecte Antoni Gaudí. El nou àlbum, a més, inclou altres obres compostes pel músic cubà i, també, la seva participació en certes peces com a intèrpret de clarinet i saxòfon alt. Així doncs, van sonar aquestes Fantasías Barcelónicas escrites expressament per a l'agrupació, amb tot el misteri de «La sombra del viento», els ritmes llatins de «Mamblues pal Tete» i la música d'aires brasilers a Choro Gaudiano.
En aquest punt de l'actuació, es feren evidents algunes ‘interferències' provocades pel concert veí d'un altre festival simultani, malgrat això, el públic no es va desconcentrar i restava molt atent a la quasi hipnòtica interpretació dels clarinetistes. Tampoc el potent vent que bufava va ser impediment per al goig dels assistents. Els músics bufaven més fort, o això ens semblava.
Finalment, viatjàrem al futur del grup, fent un tast del que serà el consegüent disc: un treball on els clàssics bàsics populars estaran arranjats en estil de jazz. Per a aquest motiu, l'ensemble es posà en contacte amb el compositor, saxofonista i clarinetista australià Andy Firth. Fruit d'aquest lligam sorgiren peces com les que vam escoltar ahir, on el «Rondó alla turca» de Mozart sonava a funky, els temes del primer moviment de la «Cinquena simfonia» de Beethoven eren acompanyats de ritmes llatins i incitaven a ballar, i la «Simfonia nº40» del ja citat geni del classicisme tenia més swing que mai.
Els aplaudiments foren merescuts i l'entusiasme del públic, notori. Així doncs, el quartet ens va obsequiar amb dues petites peces més. Com no podia ser d'una altra manera, la primera va ser una obra de Paquito D'Rivera present al disc: «Monk-Tuno», un homenatge del mestre al músic de jazz Thelonious Monk. Per acabar, els Barcelona Clarinet Players varen voler dedicar la darrera interpretació a la directora de les Joventuts Musicals de Maó, Júlia Pasqual, i a tota la junta, agraint la seva tasca per la difusió de la música a Menorca i a la capital de l'Illa. Un bonic arranjament de la cançó «Mediterráneo» de Joan Manuel Serrat, posà punt i final a la vetllada. Amb aquesta bella melodia i una espectacular lluna quasi plena, ens acomiadàrem, desitjant repetir una nit màgica de música, anhel que de ben segur es farà possible el dimecres dia 16 d'agost al Teatre Principal en el que serà el darrer concert d'aquest magnífic 50è Festival de Música de Maó.