Fidel a la cita, el passat dimarts, 8 d'agost, tenia lloc, al pati de l'IES Josep Miquel Guàrdia, el concert líric de Sant Llorenç que, des de fa 25 anys, organitza el baix-baríton Simón Orfila, juntament amb l'Ajuntament d'Alaior, i amb Toni Pons al capdavant de la direcció orquestral.
25 anys de concert líric que coincideixen amb 25 anys de carrera professional dins el món de la lírica del cantant alaiorenc. Una efemèride que els seus amics i companys d'escenari van voler celebrar, tot oferint-li un reconeixement públic de respecte, amistat i companyonia, fet que va emocionar l'homenatjat perquè, veritablement, allò que ens fa sentir millor és que els teus companys de viatge reconeguin la teva trajectòria. Belles i sentides paraules les que va transmetre Josep Bros en nom de tots els que l'acompanyaven i que el públic, que omplia del tot l'aforament, va corroborar amb una ovació.
Amb la mateixa generositat, els cantants d'enguany (com de fet fan cada any) van contribuir, de forma altruista, a la celebració del concert i van posar el seu art al servei d'una causa que, enguany, es destina a l'Associació Alba. Deu noms del panorama líric espanyol i internacional que finalment es va quedar en 9 participants, ja que el tenor Celso Albelo no es va poder desplaçar a Menorca per problemes familiars. I una nodrida formació orquestral que va sonar cohesionada, equilibrada i matisada, amb Toni Pons a la batuta. Bravi tutti!!
Va iniciar la vetllada el tenor veneçolà Aquiles Machado, prou conegut pel públic menorquí perquè ha participat d'aquest i d'altres esdeveniments operístics a Menorca des de fa molts anys, i ho feu amb «Vesti la giubba», de Pagliacci. Seguia un altre tenor, Moisés Marín, amb un pletòric «Nessun dorma», de Turandot. El baix Nicola Ulivieri ens brindava una «Calunnia», de Il barbero di Siviglia, molt ben dita i amb una encertada interpretació de la famosa peça rossiniana. Mariola Cantarero, habitual també a l'esdeveniment líric de Sant Llorenç, no faltava a la cita i ens oferia «María la O», de Lecuona. Albert Casals, tenor, cantava un «Rosó», de J. Ribas, sentit i matisat. I tancava la primera part Laura Braso amb la «Canción de Paloma» de El barberillo de Lavapiés.
Després d'un breu descans, el tenor Josep Bros ens oferia l'emblemàtica «No puede ser», de Tabernera, cantada amb tota la delicadesa i vigor, com correspon. Sonia de Munck encarava amb excel·lència l'ària de El barbero de Sevilla, «Me llaman la primorosa». I els 4 tenors substituien a Celso Albelo per oferir-nos una «Donna é móbile» pletòricament compartida. Arribava el torn de Simón Orfila i el seu valent i fibrós «Toreador», de Carmen. I el concert es tancava amb una peça per cada corda: les 3 sopranos s'unien per fer el «Sempre libera» de Traviata; els 4 tenors per cantar plegats «Granada», de Lara; i els dos baixos per regalar-nos «Escolta es vent», amb un arranjament orquestral de gran bellesa. Als bisos, com sol ser costum, va sonar el «Brindisi» de Traviata i l'«Himne a Menorca», de Es tresor d'Albranca, de Deseado Mercadal.
Una nodrida representació vocal d'aquells que han acompanyat Simón Orfila al llarg dels anys i que no es van voler perdre una celebració ben merescuda que, amb qualitat però també amb la popularitat que correspon a l'ocasió, va satisfer el nombrós i heterogeni públic assistent. Una bona fita per crear adeptes a la causa lírica, sens dubte. Enhorabona a tothom!