Després de dotze anys, tres mandats sencers i un recentment iniciat al Consell insular de Menorca –amb dos presidents del PP, una presidenta de Més i una del PSOE–, així com molta feina per part dels tècnics per presentar els informes corresponents sobre el valuós patrimoni prehistòric existent a l'Illa i incomptables reunions de feina, amb diversos consellers i directors insulars de Cultura, finalment la fita de veure la Menorca Talaiòtica inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco es troba a només quatre setmanes i unes quantes hores de vol.
El diumenge 17 de setembre Dolfo Vilafranca, president del Consell insular pel PP, acompanyat d'altres càrrecs de Menorca, de la presidenta balear Marga Prohens, del Ministre de Cultura Miquel Iceta i dins la delegació espanyola viatjaran fins a Riad, capital d'Aràbia Saudita, a on, entre el 18 i el 20 de setembre, la candidatura de la Menorca Talaiòtica, serà reconeguda per la Unesco com un bé cultural i natural de valor universal excepcional que ha de protegir-se.
Responsabilitat
El president Vilafranca apunta que la inscripció de Menorca com a Patrimoni mundial «és la culminació d'una feina que ha tingut molt consens polític durant molts anys i que aquests representa al conjunt dels menorquins». Recorda a més Vilafranca que «l'impuls inicial va ser del Partit Popular a petició de l'Institut d'Estudis Menorquins (IME)» i considera que aquesta fita, després de tant de temps, és «molt positiva».
El reconeixement de la Unesco porta implícit una important feina de gestió pels propers anys segons Vilafranca que indica «treballs de recerca i de conservació del patrimoni, que s'hauran de detallar al Pla de gestió».
Des del dilluns 18, un cop hagin arribat a Riad, i fins el dijous 20 de setembre que tenen prevista la tornada, es produiran entre d'altres actes, sessions de presentació de les candidatures amb un programa «molt estructurat i amb molta feina», segons informa Vilafranca. L'anterior reunió prevista del Comité de la Unesco no es va poder celebrar per motiu de la guerra entre Rússia i Ucraïna, i en aquesta trobada del 10 al 25 de setembre s'han ajuntat més candidatures de les habituals. Tanmateix es procedirà a les votacions en uns actes «molt formal» i tot i que «no podem dir encara que ja som Patrimoni mundial, seria molt rar, no ha passat mai, que amb tots els informes d'Icomos (el consell internacional de monuments i llocs) favorables, al final diguessin que no» conclou Vilafranca.
Atractiu cultural
Els talaiòtics van excavar coves i aixecar edificis de pedra durant més d'un miler d'anys per viure-hi, defensar-se, enterrar els morts o celebrar rituals de la comunitat, com feien en les anomenades taules. El reconeixement d'aquest Patrimoni portarà de ben segur més turistes culturals que escolliran Menorca no per les seves platges i per tant, optaran per mesos menys calorosos.
El apunte
Vilafranca, Gornés i Pons Torres recolliran a Aràbia la culminació del projecte iniciat al 2011
A més del president Vilafranca es desplaçaran fins a Riad el vicepresident segon Simón Gornés, conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, i el conseller de Cultura Joan Pons Torres a més del tècnic Cipriano Marín qui des de 2017 ha coordinat l’equip encarregat de reformular la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. No viatjaran en canvi els anteriors consellers de cultura com Maruja Baíllo, qui va engegar la primera memòria sobre la candidatura menorquina per presentar davant el Ministeri de cultura al 2012; ni Miquel Àngel Maria, conseller de cultura de l’anterior govern insular, que impulsà també la Menorca Talaiòtica amb la creació per exemple de l’Agència MenoRca Talaiòtica. Precisament el director de l’agència, l’arqueòleg Antoni Ferrer, tampoc forma part de la delegació de menorquins convidats dins la delegació espanyola. Simón Gornés, també arqueòleg, es va presentar al lloc de director de l’agència Menorca talaiòtica abans de les eleccions del 28-M que l’han portat a ser vicepresident insular.