Una de les persones que s'hauria alegrat de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco és la venerable antropòloga, arqueòloga, egiptòloga i professora Margaret Murray, que va morir el 1963 a l'edat de cent anys. Nascuda a Calcuta quan l'Índia era una colònia britànica, Murray va ser la primera persona que a la dècada de 1930 va aplicar la metodologia científica en unes excavacions arqueològiques a Menorca, concretament a Trepucó i sa Torreta, a Maó.
El 1931, Margaret Murray va acceptar l'oferiment del director del Museu d'Arqueologia i Etnologia de Cambridge, Louis Clark, d'anar a Menorca per investigar els monuments megalítics i ho va fer acompanyada de la senyora Hilda Campion, el senyor Balakrishnan Nayar, que després va ser director de la Universitat de Madràs (l'Índia), el senyor John Vernon i la doctora Edith Guest, que ja havia visitat Menorca i coneixia dos arqueòlegs menorquins, el notari Joan Flaquer i Fàbregues (1877-1963) i el farmacèutic Gabriel Martí Bella (1884-1970).
Els membres de l'expedició científica encapçalada per Margaret Murray van estar «còmodament allotjats» a la casa de l'escriptor i escultor alemany Waldemar Fenn, que llavors també exercia de vicecònsol del seu país a l'Illa, segons explica Murray en les seves memòries «Els meus primers cent anys» que es van editar el juliol de 1963, quatre mesos abans de la seva mort als cent anys. Aquesta casa havia estat construïda durant les guerres napoleòniques per ordre de l'almirall de la Royal Navy Cuthbert Collingwood al Fonduco, al port de Maó, en la qual va residir dos o tres anys.
Quan el 1932 Murray va arribar a Menorca, ja era una experimentada i respectada arqueòloga que havia dirigit excavacions a Saqqara i Abydos (Egipte), Birzebbuga (Malta) i Stevenage (Anglaterra), i després aniria a Petra (Jordània) i Tell el-Ajjul (Palestina). A les seves memòries dedica un poc més de tres pàgines per explicar de forma resumida la seva experiència menorquina, amb les excavacions el 1932 a Trepucó i el 1934 a sa Torreta, que en el seu moment van ser publicades com a exhaustives memòries d'excavacions arqueològiques en tres volums, dos d'ells dedicats a Trepucó i un a sa Torreta, amb el títol de «Cambridge Excavations in Minorca»
A «Els meus primers cent anys» Murray assenyala que els megàlits menorquins són de tres tipus -la taula, el talaiot i la naveta- i fa una descripció de cada un d'ells. Afirma que la taula és un lloc de culte i que la naveta es va utilitzar com a enterrament, mentre que s'absté d'opinar sobre els talaiots «ja que mai n'he excavat», subratlla. No obstant, remet als lectors als volums de «Cambridge Excavations in Minorca» per conèixer l'abast dels resultats científics, anotant el descobriment d'una naveta al poblat de sa Torreta, «la troballa realment important va ser deguda al reconeixement per part del senyor Flaquer d'un petit grup d'arbres i d'un espès sotabosc que mostrava la forma característica d'una naveta», subratlla.
Generico
Una conferència a l’Ateneu de Maó el 1949 en el seu retorn a l’Illa quinze anys després
L’estiu de 1949, Margaret Murray va visitar per tercera vegada Menorca, tot i que en aquesta ocasió no va ser per fer cap excavació arqueològica. L’arqueòloga va viatjar «expressament des de Londres per recordar els seus treballs i tornar a veure aquelles velles pedres que va estudiar amb tant d’entusiasme i eficiència, i també fer una breu estada entre els seus amics i col·laboradors», va escriure Joan Flaquer, un dels seus amics, a la «Revista de Menorca» d’aquell any. Murray, que va fer la conferència en francès, va tractar sobre els aspectes importants de l’arqueologia de Menorca.