L'obra editorial gegantina de l'Enciclopèdia de Menorca, que es va començar a publicar el 1979 en fascicles, dirigida per Josep Miquel Vidal Hernández (1939-2013) va centrar, aquest divendres vespre, la inauguració del nou curs al Cercle Artístic de Ciutadella.
Va consistir en la presentació de «La Menorca contemporània (1854-1955)», segon volum d'Història III, amb les intervencions a càrrec de l'historiador Miquel Àngel Casasnovas, president de la Fundació Enciclopèdia de Menorca i autor del tom; i el doctor en Història David Ginard Feron, professor d'Història Contemporània a la UIB.
Aquest nou volum dona continuïtat a l'anterior d'Història III, que comprenia la Menorca Britànica, la crisi de l'antic règim i la consolidació de l'Estat liberal (1713-1854). Aquest tom anterior va ser publicat l'any 2011, encara en vida de Josep M. Vidal, que ja va encarregar la seva continuació al doctor Casasnovas Camps. El tom Història III tindrà continuació amb un tercer volum, pendent de redacció, que ha d'arribar fins a l'actualitat.
Un segle crucial
Amb el títol «La Menorca contemporània (1854-1955)», aquest volum abasta un segle crucial de la nostra història. Les dates de referència estan pensades en clau menorquina: la dècada de 1850 viu transformacions socials i econòmiques que obren la porta a la Menorca contemporània, com el procés d'industrialització i el final del cicle depressiu marcat per la crisi i l'emigració.
El final del volum és la meitat de la dècada de 1950, quan es comença a deixar enrere la postguerra i es reprèn el creixement econòmic i demogràfic, alhora que el règim franquista obre algunes escletxes que permetran la transformació del període 1955-1975. No tenia sentit acabar amb la guerra civil, sinó que calia abastar la postguerra que, en part, és una continuació del conflicte de 1936-39.
El volum s'estructura en dues parts: les vies de modernització d'una societat insular (1854-1914) i Menorca dins les grans crisis del segle XX (1914-1955).
Les dues parts combinen els capítols de temàtica estructural: economia, demografia i societat, i institucions amb capítols de caràcter esdevenimental, seguint una seqüència cronològica.
Al final del volum hi ha una cronologia comparada. El volum compta també amb nombrosos requadres monogràfics elaborats per l'autor i diversos col·laboradors, especialistes en diferents matèries: Josep Portella, Miquel À. Limón, Alfons Méndez, Jordi Pons Bosch i David Ginard.
Per a la redacció del tom s'ha tingut en compte la bibliografia prèvia sobre Menorca en el període considerat, tot i que hi ha buits molt importants que s'han hagut d'omplir amb la recerca de l'autor a partir de fonts primàries i secundàries. En conjunt, una obra equilibrada, temàticament.
És a dir, no deixa fora cap aspecte rellevant, de manera que el resultat és un volum de gran síntesi sobre una etapa amb canvis fonamentals a Menorca. Un llibre apte, per tant, per a consultes puntuals com per a una lectura continuada. La redacció obeeix a un estil clar i entenedor, adreçat a un gran públic de cultura mitjana, com és la pretensió de l'Enciclopèdia de Menorca.
Períodes polèmics
També s'ha cercat un to adequat i ponderat per tractar períodes especialment polèmics i amb gran impacte, com ara la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme de postguerra. Aquest mateix to ja el va utilitzar Miquel À. Casasnovas en els capítols corresponents a la Història de Menorca publicada per l'Editorial Moll, reeditada dues vegades. Les il·lustracions són un complement essencial d'aquest volum. Moltes procedeixen de l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. L'historiador David Ginard va afirmar que aquest nou tom de l'Enciclopèdia és una aportació fonamental i rellevant per a la historiografia menorquina.