Aquest divendres fosquet, a les 19 hores, s'inaugura l'exposició «Conciliar. La Aguja de la Giganta», de Nuria Román, a la sala expositiva Capella de Gràcia amb l'organització de l'Ajuntament d'Alaior i el comissariat de Carles Jiménez, que podrà ser visitada durant els pròxims tres mesos, és a dir, fins al pròxim dia 20 de gener de 2024.
Es tracta d'una exposició al voltant del projecte «Coser la Tierra», que ja té anys d'existència, i la idea és recuperar una mica el seu esperit d'una intervenció planetària al voltant de la latitud 40º, instal·lant unes agulles gegants que simbolitzen la idea de cosir la fractures que la humanitat ha creat a la terra i entre els mateixos éssers humans. «Precisament, l'exposició arriba en un moment especialment dolorós, amb dos conflictes bèl·lics propers», afirma Carles Jiménez.
La peça principal de l'exposició, de 3,80 metres, és l'Aguja de la Giganta, feta d'un tronc d'arbre dut per la mar i una estructura de ferro, que acompanyen una instal·lació amb agulles fetes per Román, uns textos explicatius del referit projecte artístic i una gran franja a manera de fris que explica l'evolució del projecte que pretén defensar la seva vigència i la necessitat de promoure l'entesa entre les persones, sobretot en aquests moments tan dramàtics.
Novetat
A l'exposició també es pot veure unes obres que es presenten per primera vegada, que estan fetes amb una tècnica que consisteix a posar un paper damunt una superfície, en aquest cas damunt una agulla, i amb tinta negra es fa una mena de transposició de l'agulla al paper.
En aquest sentit, Jiménez assegura que «són tres obres que ajuden a reforçar el discurs i que a més es relacionen amb la fragilitat de l'existència i de l'enteniment, a més de les fractures que cal curar, estan fetes amb un paper japonès, que és especial, anomenat amate», assegura.
Generico
El ‘land art’ promou una reflexió dels éssers humans amb la natura
El comissari Carles Jiménez assenyala que l’objectiu de l’exposició és recuperar aquell esperit original amb la instal·lació de l’Aguja de la Giganta a Mongofra que es va perdre amb la seva retirada d’aquell indret i la polèmica creada va desvirtuar la idea original. «L’episodi va crear unes reflexions interessants al voltant del tema del land art i de les intervencions en el paisatge, si hi havien d’haver o no escultures en els espais naturals, una cosa que a Estats Units i a Europa està completament superada, quan una intervenció és afectuosa amb el paisatge no té perquè produir alteracions en el referit paisatge», subratlla.