Atorgant la importància que mereix a totes les disciplines que va conrear Josep Mascaró Pasarius (Alaior, 1923 – Palma, 1996), la segona jornada dedicada aquests dies a Alaior a la seva figura es va centrar en la seva cara més cartogràfica. En un principi estava previst que la comunicació fos duta a terme per Carles Carreras i Verdaguer, catedràtic de geografia humana a la Universitat de Barcelona. Tanmateix, a causa de la seva recent intervenció quirúrgica, va ser l'escriptor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, Miquel Àngel Limón, qui es va fer càrrec de «La cartografia de Josep Mascaró Pasarius» en el seu nom.
Valorant la seva trajectòria cartogràfica, Pasarius destaca per la seva formació autodidacta, la qual cosa va despertar l'admiració d'altres especialistes en la matèria. Editant guies i mapes de Menorca amb la col·laboració d'impremtes locals (quan no havia de recórrer a alguna gran impremta mallorquina), va desenvolupar la seva obra de forma totalment desinteressada.
Com és de sobres conegut, Pasarius va recórrer a peu i en bicicleta els camins i els llocs de l'Illa per dur a terme les enquestes toponímiques, implicant els illencs perquè coneguin, valorin i emprin la toponímia d'una forma adequada. Així és com va poder conformar un mapa de Menorca on quedessin reflectits els topònims i els jaciments arqueològics, publicant l'any 1951 «Croquis arqueológico de la isla de Menorca» i «Croquis turístico de la isla de Menorca».
Esdevenint una figura cosmopolita dins del paisatge local, els únics ingressos que rebia per mantenir aquesta activitat arribaven a través de la venda de sabons i altres utensilis per a amos i madones dels llocs que visitava. A més, actuava com a intermediari per a aquells comerciants que així ho sol·licitessin.
La seva figura com a periodista
Entre moltes altres disciplines, Mascaró Pasarius també destacava en l'àmbit periodístic. D'aquesta forma, és una habilitat més afegida a una gran col·lecció que dona forma a un autèntic tot terreny del coneixement.
Tal com va explicar l'editor d'aquest diari, Josep Pons Fraga, a «Mascaró Pasarius: el periodista total», l'alaiorenc era un gran exemple de «reporterisme», sent capaç de transformar allò que ocorria al carrer en un contingut periodístic de qualitat.
Convertint-se en un autèntic periodista de raça, Mascaró Pasarius comptava amb una «extraordinària habilitat» per a pensar i redactar noves històries. La seva vocació per aquest ofici el van dur a treballar de forma ininterrompuda en aquesta activitat al llarg de seixanta anys. Això es tradueix en l'herència d'una obra cabalosa i pràcticament inabastable en l'actualitat.