El pròxim divendres dia 26 de gener, a les 19 hores, s'inaugurarà a la Sala del Roser, de Ciutadella, l'exposició «Francesc Hernández Monjo. Marines», en què el Consell insular com a organitzador ret un homenatge a una de les grans figures de la pintura menorquina de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'exposició, que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella, està comissariada pel crític d'art Carles Jiménez.
Nat a Maó el 22 d'abril de 1862, Francesc Hernández Monjo va créixer en un ambient familiar en què predomina la creació i l'activitat artística, per la qual cosa va dirigir el seu interès primer per la música, especialitzant-se en piano i composició, i després cap a la pintura, on va destacar amb una exitosa trajectòria arreu d'Espanya.
Després d'estudiar dibuix durant la seva joventut, va ampliar la seva formació segurament amb el pintor Joan Font i Vidal o els retratistes Francesc Pons i Alzina i Pere Monjo i Monjo, donat que els dos darrers tenien escoles a Maó els anys 1857 i 1886. A més, dues pintures seves datades el 1883 i el 1885 recorden composicions de Font i Vidal, al que segurament devia conèixer. A més, en aquesta època, la seva obra pictòrica es caracteritza per dos elements que seran els motius centrals al llarg de la seva trajectòria artística, com són la mar i els vaixells, segons subratllen Guillem Sintes Espasa, Cristina Andreu i M. Àngels Hernández al segon volum d'Història de l'Art de l'Enciclopèdia de Menorca.
El 1890, quan tenia vint-i-vuit anys, Hernández Monjo es va traslladar a viure a Barcelona, ciutat en què va viure fins a la seva mort el 1937, tot i que cada any solia fer petites estades a l'Illa. A la ciutat comtal, el pintor maonès es va veure influenciat pels corrents naturalistes catalans, essent el seu mestre el pintor barceloní Eliseu Meifrèn. En el seu primer any d'estada a Catalunya, Hernández Monjo va participar en l'Exposició de Belles Arts de Madrid i amb els anys -afirmen Sintes Espasa, Andreu i Hernández- la seva obra introdueix alguns elements nous i més atrevits: la composició en diagonal, on la mar picada, els vaixells amb les veles esteses i els cels amb grans contrasts són els motius principals.
Encàrrec
El seu prestigi professional anava en augment i el 1898, quan tenia trenta-sis anys, rep l'important encàrrec de la casa Tasso de Barcelona d'una col·lecció de setze aquarel·les de vaixells de guerra que van ser publicades en un àlbum titulat «La Armada Española», aconseguint una gran notorietat arreu d'Espanya i, fins i tot, Amèrica Llatina, segons subratlla el professor i intel·lectual Joan Hernández Mora a la «Revista de Menorca» de 1922.
L'obra d'Hernández Monjo és molt extensa i moltes de les seves pintures es conserven en museus i col·leccions particulars de l'Illa, a més de comercialitzar-se als principals mercats d'art d'Espanya i en la venda en línia.
Generico
La seva idea de la llum i el color influenciarà els pintors impressionistes menorquins
Guillem Sintes Espasa, Cristina Andreu i M. Àngels Hernández asseguren que Hernández Monjo va renovar la pintura menorquina i va introduir modernitat en el gènere de marines, essent les marines i el retrat individualitzat de vaixells els temes principals dels seus quadres que avui en dia podem admirar. «El pintor maonès va encetar una nova via entre la pintura realista i la impressionista en aconseguir fer una interpretació de la llum i el color mediterrani molt personal que més tard influenciarà els pintors impressionistes i postimpressionistes menorquins», asseguren. Hernández Monjo va participar en diferents mostres artístiques com la primera Exposició General de Belles Arts de l’Ateneu de Maó (1911), l’Exposició de Belles Arts de Barcelona (1920) i un any abans de morir al Primer Saló d’Independents (1936), entre altres.