L'Institut Menorquí d'Estudis (IME) acaba de llençar al mercat una nova publicació, «Estudis d'història de la ciència», del científic maonès Josep Miquel Vidal Hernández (1939-2013), en una edició a càrrec d'Aina Trias-Verbeeck. Es tracta d'un voluminós llibre, de 724 pàgines, que amb el número 36 forma part de la col·lecció Capcer.
El llibre està estructurat en sis blocs que responen a una combinació del seu recorregut vital i professional, segons assenyala Aina Trias-Verbeech. Són «Panoràmiques», amb el seu primer article «Ciència i societat a Menorca al tombant als segles XVIII i XIX: una proposta d'investigació», en què Vidal dibuixa el mapa per desenvolupar les línies d'investigació que durà a terme des de llavores, a més d'altres articles. «Personatges», que recull aquelles figures que van despertar el seu interès, donat que li agradava estudiar trajectòries de vida, com l'apotecari Andreu Hernández, el botànic Joan Ramis, el toxicòleg Mateu Orfila, l'algòleg Joan J. Rodríguez Femenies, l'ictiòleg Jaume Ferrer Aledo, el meteoròleg Josep Maria Jansà Guardiola i la botànica Maria Àngels Cardona. «Entitats», que no són estrictament derivades de la pràctica científica, però analitza el seu paper complementari.
Segueixen «Xarxes científiques» en què es reflecteix com entenia Vidal l'activitat científica més enllà de la narrativa descriptiva de grans personatges i els seus descobriments. «Medicina, salut i institucions sanitàries», mostra l'interès i la dedicació de Vidal per la medicina. I finalment «L'artífex», on Vidal és el protagonista i element clau en la continuació de la història que ha estudiat i escriu. Quatre escrits sobre quatre grans pilars de la realitat menorquina, en què Vidal participà de manera destacada: Enciclopèdia de Menorca, IME, Trobades Científiques de la Mediterrània i la declaració de Menorca Reserva de Biosfera.
Criteris
L'editora ha prioritzat tres aspectes en el moment d'escollir els articles de Vidal que formen part d'aquest recopilatori. En primer lloc, s'han afavorit els articles amb un relat més acadèmic i centrat en la història de la ciència.
També es recullen articles publicats en suports que poden tenir una certa dificultat per accedir-hi, com poden ser revistes -acadèmiques o no-, conferències no sempre editades i edicions descatalogades. A més, s'han inclòs els fragments introductoris de dues temàtiques que haurien quedat excloses i que van ser ben significatives en la seva trajectòria: Mateu Orfila i el Gabinet de Física del Seminari Conciliar de Ciutadella.
I finalment, s'ha tingut en compte la data de publicació, s'ha optat per l'article més adient en cada cas, per oferir una mostra representativa de l'evolució i dedicació de Vidal en la recerca de la història de la ciència. Al final del llibre, hi ha una bibliografia de tota la seva producció per ampliar lectures en temes concrets o conèixer altres escrits.
Aina Trias-Verbeeck subratlla que l'aportació de Vidal és contundent i mereixedora de ser agrupada i posada en circulació per donar a conèixer l'abast i el valor conjunt de la seva contribució al desenvolupament de la disciplina, així com la importància de la seva figura, tant a Menorca com en l'àmbit peninsular i europeu.
Generico
Historiar localment la ciència a Balears per entendre globalment
Trias-Verbeeck assenyala que Josep M. Vidal destaca com a pioner en l’estudi de la ciència a Balears pel fet d’haver adoptat una línia de treball que era emergent quan ell va començar en les últimes dècades del segle XX, com és la tendència d’historiar localment per entendre globalment. «Vidal va ser i és imprescindible per entendre i aplicar aquesta idea en l’estudi de Menorca i els menorquins dels darrers tres segles», assegura.