L'acte d'obertura de la XXVIII edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (Uimir), celebrat ahir a la seu de l'IME, es va convertir en un reconeixement i homenatge pòstum al seu fundador, el catedràtic Carles Carreres, mort el divendres de la setmana passada.
La tinent de batlia d'Educació i Cultura Beatriz Gallardo va recordar que Carles Carreres va ser un dels fundadors «d'aquest gran projecte», juntament amb qui en aquell moment era el batle de Maó, Arturo Bagur, a més de ser director acadèmic de la Uimir de 1996 a 2004, assegurant que «Carreres és una de les persones que va escriure la història del que avui és la Uimir». També va destacar la programació variada amb coneixement acadèmic de molta qualitat i màxim rigor de l'edició d'enguany.
La coordinadora científica de l'IME, Marta Jordi, va assegurar que era totalment pertinent el curs «Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial. I ara què?», després de la declaració de la Unesco, a més de posar en valor l'esforç col·lectiu que suposa una iniciativa com la Uimir. Va recordar que la iniciativa impulsada el 1996 també va comptar amb el suport del Consell insular, el Govern balear la UIB, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Jaume I. Des de 2010 i amb la reformulació de la Uimir en un format de cursos durant tot l'any són l'Ajuntament de Maó i el Consell insular les entitats impulsores d'aquesta iniciativa amb l'IME com a oficina tècnica. «La UB, la Universitat Oberta de Catalunya, la UIB continuen donant suport econòmic i acadèmic, sense el qual no seria possible». Jordi va recordar el paper central de Carles Carreres per organitzar -en paraules del mateix Carreres- «una autèntica universitat d'estiu» a Maó oberta a l'alumnat internacional.
El director de la Uimir, Josep M. Fullola, va recordar com als anys noranta Carreres anhelava recuperar l'Illa del Rei com un centre cultural per impartir les classes de la Uimir, tot i que mai s'hi van celebrar; van començar al Llatzeret, continuant al Claustre del Carme i actualment a la seu de l'IME. Fullola va subratllar la necessitat de vigilar de forma permanent les bases per les quals la Menorca Talaiòtica és Patrimoni Mundial , a més de l'encert que el primer curs sigui sobre patrimoni -en aquest cas arqueològic- «perquè el patrimoni en la seva accepció més àmplia sempre ha estat uns dels eixos vertebradors de la Uimir, sobretot a partir del 2011 amb la seva refundació a l'entrar en crisi per la pèrdua de validesa dels crèdits que s'atorgaven als alumnes assistents».
El conseller de Cultura Joan Pons Torres va assegurar que la principal pregunta que es fan molts menorquins és «I ara què?» amb la declaració de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial i l'impacte que pot tenir per a l'Illa i els menorquins. Va expressar el desig que el curs de la Uimir «servesqui per acostar aquest patrimoni a la societat menorquina i als visitants, però amb seny, reclamant respecte i informant amb coneixement científic el què significa aquest patrimoni». Va concloure amb el reconeixement de Carles Carreres com a principal artífex de la Uimir.