Toni Genestar és un músic de llarga història. 25 anys després, han recuperat la banda Manners i el dia 20 de gener van presentar a la sala multifuncional des Mercadal el seu disc «Punctum». Va ser el retrobament a dalt dels escenaris de quatre grans músics, quatre amics que han decidit seguir el fil d'una història musical que van deixar inacabada en el seu moment.
Quines sensacions va tenir abans, durant i en acabar el concert, després de tornar a ajuntar Manners?
—Jo al principi no ho veia molt clar. Vint-i-cinc anys després has d'estar a l'alçada. Tots teníem les nostres diferències i era complicat. Però al final vaig dir que sí. Per què no? I fins aquesta setmana ha estat un procés molt polit. Ens hem passat tres anys, entre assajos, arrenjaments dels temes, anar a gravar a Barcelona. Un llarg procés de producció, la masterització s'ha fet entre França i Barcelona.
Què els va motivar a tornar amb Manners tants anys després?
—Sempre hem mantingut el contacte i la motivació a través de la música. Amb en Guiem he col·laborat amb els seus treballs en solitari, amb la mare d'en Guiem també. Amb en Pacífic hem compartit grups de blues, vam tenir un grup de rock progressiu. En Víctor viu a Terrassa però sempre que venia a Menorca xerràvem de fer-ho. Cadascú té les seves experiències. En Guiem té una gran carrera ja amb quatre o cinc discs en solitari gravats. Jo he tocat amb molts projectes com The Other Side, Hoochie Coochie Band, The Blue Jays,... he tocat amb molta gent. Jo no he deixat de tocar mai, me moriria.
Quant al treball enregistrat, què aporten de nou musicalment i què han volgut mantenir de l'època passada?
—En realitat, les cançons les vam fer entre 1996 i 1997. Després del desastre d'aquella maqueta, vam passar de trio a quartet amb la incorporació d'en Pacífic, vam transformar una cançó especialment i la resta les vam anar madurant a nivell d'arranjaments. I en aquests tres anys hem arreglat moltes coses. També hi ha cançons que gairebé han quedat intactes, però el que sí han canviat totalment per votació democràtica són les lletres. Nosaltres teníem les lletres en català. En Víctor les va compondre amb dinou anys, ara en té quaranta-sis, era normal que volgués baratar les lletres amb una maduresa i d'acord a l'actualitat.
Què fa en Toni Genestar actualment en el món de la música?
—Estic amb la banda Blue Jays. Abans tenia quatre o cinc bandes, a vegades sis. Amb Blue Jays però fem molta feina. A la temporada d'estiu toquem dos o tres dies per setmana. Vuitanta o noranta concerts en tota la temporada, que no són pocs. Una banda molt sòlida. Versions de blues, rock, clàssics dels ‘80, pop-rock, i més que content.
Quines són les seves influències musicals a la bateria?
—Això és una evolució constant. A qui li agradi la música no para d'investigar. Ara, òbviament, tinc les meves prioritats. Nosaltres vam començar amb deu o dotze anys a finals dels ‘80 amb heavy metal per un tubo. Des de Maiden, Judas Priest, Metallica, Helloween..., fins que gràcies a Guiem Soldevila i al seu pare, que tenia una gran col·lecció de discs, vam començar a anar a casa seva a escoltar Led Zeppelin, Jethro Tull, Pink Floyd, Yes, King Crimson, Genesis, Emerson, Lake & Palmer. Grups de blues, John Mayall, hard rock, Deep Purple per excel·lència. No acabaríem mai. I també avui en dia hi ha grups actuals com Porcupine Tree, o més dels noranta com Riverside. Grups que toquen un rock progressiu però amb un toc modern que nosaltres també li hem volgut donar al disc.
Com veu l'escena musical actual a l'Illa?
—Jo sempre he dit que pel que és de petita, Menorca té molts d'artistes. És el que té viure en una roqueta tan petita i envoltats de la mar i un bon clima. Em sembla que això pot servir com a inspiració per a molts d'artistes. Ara bé, és molt fotut estar aquí. Hi ha moltes limitacions. S'ha de tenir en compte i tots ho sabem. Avui dia, el que jo veig és que està tornant el que fèiem tots abans. Abans primer tocàvem cançons pròpies i després fèiem versions. Això va anar canviant amb el temps i ara torna. Hi ha molts de grups que aposten per la música com Leonmanso, Pèl de Gall, com es feia abans. Bandes de temes propis. Amb les teves influències, pots fer alguna versió en directe, però creant música, que és del que es tracta.
Què podem esperar de Manners d'ara endavant?
—No ho sabem ni nosaltres. Molta gent ens ho pregunta. La meva il·lusió seria anar fent coses. Tenim més material nostre i que podria ser per a un segon disc, però qui sap. Ens vam posar d'acord en fer dos concerts de presentació i a partir d'aquí si hi ha bones propostes i hi ha ganes, doncs seguir endavant.