Noemí Anglada: «Per al senyor Guillem Coll era molt important la cohesió social»

Noemí Anglada Plovins, de 37 anys, és graduada en el Conservatori Superior de Música de Balears en Interpretació especialitat de veu. És professora a l'escola Es Músics, de la que és una de les tres sòcies, dirigeix la Coral s'Estel i fa concerts esporàdics amb altres dues agrupacions musicals.

El passat divendres va oferir una conferència a la sala d'actes Jeroni Marquès del Cercle Artístic sobre «El llegat musical del senyor Guillem Coll Al·lès (1917-2004)», que va ser el tema del seu Treball Final de Grau, en què pretén donar a conèixer al sacerdot i músic des de diversos àmbits, tant familiar, eclesiàstic com musical, i deixar constància de la seva inesgotable tasca com a músic.

Quan i per què va decidir investigar al senyor Guillem Coll Al·lès i el seu llegat?

—Durant el curs 2020-2021 i vaig entregar el treball el juny de 2022. A la carrera et fan triar diferentes temes i per engrescar-me i fer un bon treball era molt important que complís tres requisits: que fos un tema de Menorca, que quasi no se n'hagués xerrat i que em toqués de prop. I el senyor Guillem va ser el tema idoni, perquè era menorquí, ningú havia fet una recerca sobre la seva vida i obra, i em toca de prop perquè la meva mare, Marisol Plovins, va ser una de les seves primeres alumnes quan ell va fundar l'escola de música a Ciutadella.

Quines fonts ha consultat per fer aquest treball?

—Ho he fet a través de comunicacions personals, vaig entrevistar una dotzena de persones, entre familiars d'ell, alumnes seus, gent que havia fet feina amb ell, professors de la seva escola.

I arxius?

—Vaig consultar els arxius de la Capella Davídica i de la Diòcesi de Menorca. A més, Corretja Moll, reneboda del senyor Guillem, tenia moltíssima informació sobre l'escola de música que ell va fundar.

Què destacaria del llegat del senyor Guillem?

—Destacaria que el senyor Guillem va dur als pobles molta afició per la música, perquè tenia un do que era atreure la gent. Va aportar molt a la música de Menorca i no només per formar a grans professionals, perquè tenia molt d'ull, sabia quina gent valia per a la música, a quina podia encaminar cap a la carrera professional. I també mostrava molt d'amor cap a la música i crec que és el principal motiu perquè a Ciutadella hi hagi tanta afició a la música.

Quins anys va desenvolupar la seva labor musical?

—El 1941, quan el van ordenar capellà, va ser destinat a Sant Lluís, on hi va estar durant dos anys i va fundar un cor parroquial. El 1943 el van destinar as Castell, hi va ser la seva labor durant setze anys i va fundar la Coral Villacarlina. El 1959 va tornar de Ciutadella i anys després se li va proposar dirigir la Capella Davídica, que va ser entre els anys 1967 i 1995.

Quan va fundar l'escola de música?

—Va ser el 1974 i la va gestionar fins al 1995, any en què es va convertir en l'Escola Municipal de Música.

Algun fet destacable de la seva trajectòria?

—Em crida l'atenció el fet que donava molta importància a la música, però també al cant coral, perquè per ell també era important la cohesió social.

Com ho feia?

—Muntava excursions, berenetes, trobades i era un dels beneficis que comportava també el cant coral. És a dir, no només ajudava la gent a créixer musicalment, sinó també com a persona.

On va fornir la seva formació musical?

—Va ser autodidacte, és ver que els estius anava al monestir de Montserrat, sempre hi feia com un retir espiritual, on sí que aprenia tant català com música, és el que hem suposat amb la seva família, perquè si no no sabem d'on va treure els coneixements. Tenia llibrets de música, va agafar el que l'interessava de cada un i es va fer el seu propi mètode d'ensenyança.

També va ser compositor.

—El senyor Guillem ensenyava música, en va compondre, va fer arranjaments musicals, va dirigir corals i orquestres, fins i tot. I com he dit abans de manera autodidacte.

Quina és la seva obra més destacable?

—Entre totes les que he vist i que he pogut recopilar, la que més m'ha cridat l'atenció és «Cant a Menorca», que és un popurri de cançons menorquines, i en va fer tres versions, una per veus mixtes, una altra per veus blanques i també una per veus masculines.

Per què?

—Quan vaig entrevistar a mestre Joan Pons, el baríton, que va aprendre gràcies al senyor Guillem i va començar cantant a la Capella Davídica, em va dir que cada vegada que cantaven aquesta cançó era tot un èxit.