Prop d'una cinquantena d'obres, de diferent temàtica i mides, donen vida a «Ama-gi», l'exposició-homenatge a l'ebenista i escultor madrileny Luis Blanco-Magadán Amutio (1951-2022) que, organitzada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Maó amb la col·laboració de la Fundació Sa Nostra, es va inaugurar el divendres a la Sala d'exposicions de Sant Antoni. L'acte va comptar amb la presència de la tinent d'Alcaldia de Cultura, Beatriz Gallardo, els fills de l'homenatjat Lluís i Aina Blanco-Magadán Salvà, i el comissari de la mostra Tomeu Sánchez.
L'exposició «Ama-gi», paraula per la qual sentia predilecció que en llengua sumèria significa «retorn a la mare» i expressa el concepte de llibertat, és un homenatge a la trajectòria artística de Luis Blanco-Magadán, amb una selecció d'obres que han aportat els seus fills Aina i Lluís des que son pare als voltants de 1981 va establir la seva residència a l'Illa, després de deixar enrere l'etapa professional com a ebenista amb taller propi a Madrid, fins al 2022. «Hem volgut mostrar tot l'espectre artístic, o el màxim que hem pogut, del nostre pare, i que no només feia feina amb la fusta, sinó que també utilitzava la pedra, l'os, el marfil vegetal, a més havia pintat a l'oli. Mostrar la versalitat de la seva obra», asseguren.
Tot i que a l'exposició hi ha un cert predomini de la figura humana, l'escultor no es va dedicar només a aquesta temàtica, sinó que anava per èpoques, en alguns moments s'interessava més per l'anatomia humana, feia escultures d'homes i dones, de les mans, i en altres passava a temes i figures més abstractes. També li va interessar la mitologia que va intentar traslladar-ho a les seves obres. Un altre tema són les sirenes, un tema recurrent en la seva obra, tant en escultures petites com grosses. També va fer arcs de llenya per llançar fletxes i uns anells. «Quan s'interessava per una cosa, feia un estudi, era molt metòdic, per desenvolupar una obra que no tenia perquè només ser preuada pel sentit estètic, sinó que moltes d'elles també tenen un sentit funcional, una utilitat, com per exemple un joier que no és a l'exposició», afirmen.
La majoria de les obres exposades són les més desconegudes, a diferència d'aquelles que estan exposades en àmbits més públics, com «Sa gavina» a l'Aeroport de Menorca, «Sa tanca» al Consell insular i treballs amb fusta que va fer al bar Baixamar, a Maó, on al primer pis també es pot veure una representació feta per ell de «L'Odissea» en un enrajolat a la paret, i al bar Chéspir as Castell.
Pintura i altres
A l'exposició també es poden veure tres quadres pintats a l'oli sobre llenç als anys vuitanta, encara que la pintura no va ser la tècnica predominant de la seva activitat artística, «va pintar més com a hobby, perquè el que realment li interessava més era l'escultura. Darrerament, va traslladar el color en algunes de les seves escultures», asseguren.
A la mostra no hi falta un racó per a les enquadernacions i il·lustracions. «Una escultura passa per un procés previ de fer el dibuix del que es vol fer o a partir d'un esbós que li va inspirar una escultura. En els darrers anys va utilitzar l'ordinador per fer il·lustracions, que el motivava molt, a més d'aprofitar els seus coneixements de l'enquadernació per confeccionar quaderns amb dibuixos o fer contes», afirmen, com el dedicat a la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco el 2021.