«Gabriel Cardona Enrich. Un músic per a un poble» és la biografia del compositor ferrerienc d’obres populars i religioses que ha elaborat el músic i investigador Bep Cardona amb la inestimable col·laboració de l’impressor i caricaturista Miquel Cardona (1946-2012), net del biografiat, que en el seu dia va aportar una documentació fonamental per redactar el treball, que va merèixer el Premi d’Investigació sobre Ferreries del bienni 2020-2021 i ha estat publicat en la col·lecció «Petit format» de l’IME.
El llibre consta de dues parts ben diferenciades, una és la part biogràfica i la més extensa, i després la part musical amb les obres que va compondre, «quan jo vaig acabar el meu llibre sobre la història musical de Ferreries els nets del músic em van passar bastants partitures seves que havien rebut en herència, les vaig digitalitzar, fins i tot musicalment amb un programa d’ordinador vaig anar passant nota per nota perquè es pogués escoltar i ben coneixia la seva obra», afirma Cardona.
La recerca va continuar als arxius de la banda de música de Ferreries, de la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries, de la Capella Davídica, de l’església de Santa Maria de Maó, analitzant els documents localitzats. «El que més importància té a nivell de l’Illa és que va ser el primer músic que va escriure la partitura del jaleo. ‘El postillón de la Rioja’, d’on surt el fragment del jaleo, es va tocar de manera popular sense partitura i amb el pas dels anys va evolucionant.
La partitura de mestre Gabriel data de 1920, tot i que ja la sonaven el 1916, segons consta en una notícia de la premsa en què s’afirma que ‘la banda de Ferreries interpretarà el jaleo adaptat pel mestre Gabriel Cardona’. Després hi ha les partitures de Quique Villalonga, de Ciutadella, i la d’Enrique Guasteví, de Maó, ambdues de la dècada de 1960. Per tant, la de meste Biel és la primera partitura d’un jaleo escrita a Menorca», assegura.
Bep Cardona assenyala que cada any, quan es fan les voltes del jaleo a Ferreries, la primera peça que toca la banda de música és la versió de mestre Biel, tant el dissabte com el diumenge, «és una versió molt més lenta i més complida de tocar, amb una part més que el jaleo dels altres pobles no tenen, també hi ha un solo de bombardí. En realitat, la versió de mestre Biel és molt més semblant a ‘El postillón de la Rioja’, que no els jaleos dels altres pobles», subratlla.
Obra religiosa
Mestre Biel també va compondre molta obra religiosa, el que reflecteix una de les característiques de la seva personalitat. És autor d’una missa escrita i moltes peces per cantar en coral amb orgue, tipus «Tantum ergo» que és un cant d’adoració al sant sagrament, que va ser presa de l’himne Pange Lingua, escrit per Sant Tomàs d’Aquino per a la litúrgia de les hores, un lavatori a treus veus, a més de bastant música coral i també d’orgue.
Les composicions més fantasioses, com «Volcán en erupción», són obres que tenen una certa dificultat. «Ell va estudiar molt un mètode que es deia estudi de la velocitat per fer escales ràpides, és una tècnica, una metodologia que la va emprar molt per compondre, són unes obres una mica complicades de tocar i no són molt agraïdes a l’oïda», assenyala.
Un ferrer que es va convertir en músic d’obres populars i religioses
Gabriel Cardona Enrich (Ferreries, 1880-1974) va fer feina de ferrer, seguint l’ofici de son pare, fins quan tenia una cinquantena d’anys. Ell deia que es tractava d’una feina molt feixuga i va deixar la ferreria per fer-se pesador, és a dir, fer les mesurades pels llocs, a més de pesar també el formatge quan el duien vendre al poble. Precisament, és autor d’una peça per a banda que és un himne a sant Eloi, el patró dels ferrers, assenyala Cardona. De jove va estudiar amb tres professors, el més reconegut Doménico Bellissimo. Tenia 14 o 15 anys i anava a Maó dos dies per setmana a estudiar música, «ell deia que s’aixecava a les tres de la matinada, i sobre les tres i mitja o les quatre s’anava amb un carro que passava des de Ciutadella, es posava damunt el que duia el carreter i s’adormia fins quan arribava cap a les vuit a Maó per anar a classe», assegura Cardona.