La reconeguda artista visual i escriptora Roni Horn (Nueva York, 1955), premi Joan Miró 2013, coneguda pel seu conceptualisme, mostra a la galeria sud de la Hauser & Wirth una selecció d'escultures i peces que interactuen amb l'espai que les acull i en l'entorn natural que s'hi projecta.
Comença amb una instal·lació de contundents escultures de vidre fos, convidant al visitant a la interacció entre la llum i el temps. Les gradacions de llum i ombra activen les obres, creant un diàleg entre solidesa i fluïdesa, opacitat i transparència. La incertesa i l'ambigüitat impregnen l'obra de Horn, tal com es fa palès a la superfície aparentment aquosa d'aquestes escultures de vidre fos.
Hi trobam també peces inspirades en els versos d'Emily Dickinson i obres en or i coure de sèries clau en la seva creació, en les quals l'artista porta treballant des de la dècada de 1990. Ho és «Black Asphere», una obra de coure massís que a simple vista s'assembla a una pilota o esfera. En canvi, el terme en anglès que li dona títol, ‘asphere', al·ludeix al fet que no és simètrica en un eix i, per tant, no és completament esfèrica. Horn ha arribat a dir que aquesta obra és un autoretrat, en referència a la seva experiència d'androgínia i la resistència a les etiquetes binàries.
A l'exposició hi trobam també una escultura d'or pur, «Double Mobius, v. 2», que mostra dues cintes en forma de banda de Möbius, una forma geomètrica que, tot i semblar tenir dues cares, només en té una. La peça elimina el significat cultural associat a l'or i permet experimentar el material real, en forma de tira, per denotar alhora intimitat i infinitud.
La literatura juga un paper fonamental en la pràctica de Horn, plena de referències literàries tant als títols com a les mateixes obres. Així, mentre que la instal·lació de peces de vidre es titula «A witch is more lovely than thought in the mountain rain», per un poema de Joan Murray, una sèrie d'escultures anomenades «Key and Cue» recullen els primers versos de poemes d'Emily Dickinson. En aquestes peces, Horn converteix el text en imatges per convidar-nos a pensar el llenguatge com a escultura, desproveït del seu significat.
En paraules de Horn: «No considero que l'objecte, el material o allò produït sigui la culminació d'una obra. L'objectiu final és sempre l'experiència, cosa que significa que el públic, l'individu, forma part integrant del valor de l'obra».
L'escriptora i investigadora Isabel de Naverán, qui ha contribuït als catàlegs de les exposicions de Roni Horn al Centro Botín de 2023 i al Museu Ludwig d'enguany, i és gran coneixedora de la seva obra, convidava en l'explicació divendres de la mostra de l'artista neoyorkina a experimentar amb les sensacions físiques i experimentals que sorgeixen en la contemplació de les creacions. També va parlar del paral·lelisme de la creadora amb les dues escriptores presents en la seva obra, que escrivien com una forma de viure i de relacionar-se amb el món.
Les obres de Roni Horn s'exposen a importants col·leccions i museus d'arreu, com el Guggenheim Museum i el Museum of Modern Art de Nova York, Estats Units, la Tate Modern de Londres, Regne Unit, Kunsthalle Hamburg a Alemanya i el Centre Georges Pompidou de París, França.