El museu digital Kairoi Art- Museu de Pintura de les Illes Balears inaugura aquest dimarts l'exposició digital i a l'obertura d'una sala virtual dedicada al pintor menorquí José Roberto Torrent (1904-1990). «Per l'equip que conforma el museu digital és tot un honor rendir tribut i homenatge mitjançant l'obertura d'una sala digital entre els genis de la pintura de les balears del segle XX, en reconeixement la singularitat, excepcionalitat i originalitat d'un pintor capaç de crear un llenguatge propi, i que el fan mereixedor d'aquest reconeixement», subratlla el citat museu.
La presentació de l'exposició compta amb el pròleg del professor i investigador de l'art Biel Julià Seguí, que gira entorn de «El llegat d'un geni», i a més s'acompanya d'un vídeo del baríton Joan Pons que amb el títol «Escolta el vent» és un homenatge al pintor Torrent. Amb aquesta iniciativa el Museu Digital Kairoi Art reitera la seva voluntat de «posar en valor els grans artistes de la pintura moderna del segle XX, nascuts o que han recalat a Balears i Torrent n'és un dels màxims exponents», subratlla.
Vocació
A la presentació Biel Julià afirma que la trajectòria vital de Torrent abasta sencer el segle vint; tot i que el Torrent pintor no va néixer fins a mitjan segle, essent, però, una vocació tardanera, fecunda i copiosa.
«Torrent no pintaria allò que veien els seus ulls, sinó que plasmà allò que sentia: no la visió fugissera, eternament canviant d'un ambient, sinó la reflexió ponderada, madurada que la contemplació d'una escena, d'un paisatge, l'inspiraven», assegura.
Julià apunta que les seves visions no pertanyen a cap moment determinat de la història, sinó que els representen tots, essent una història conclosa i que poden il·luminar qualsevol moment d'aquella. El paisatge menorquí de Torrent s'impregna d'una «rara i ancestral empremta» a través d'una percepció més bé monocromàtica, que a vegades és hostil, que imprimirà caràcter a la seva producció durant dècades.
«La seva original interpretació de les tanques, de les parets seques, de les barreres menorquines, tot definint Menorca d'una faiçó insòlita, amb el contrapunt d'aquells arbres dolorosament nus, com a forques clavades furiosament a terra, substituint les cabelleres atapeïdes i fosques de les pinedes i dels ullastres menorquins, donen una forta personalitat al pintor», subratlla.