Dilluns dia 15 al vespre, Joventuts Musicals de Ciutadella celebrava el segon concert del 52è Festival de Música d'estiu de Ciutadella. I per l'ocasió, van convidar al Belinfante quartet, format als Països Baixos el 2016, els membres del qual són d'Anglaterra, Escòcia, Països Baixos i Menorca (el magnífic violoncel·lista Pau Marquès), i és considerat un dels quartets de corda més inspiradors de la seva generació.
Per a un músic clàssic de la família de la corda fregada, el poder formar part d'un quartet de corda sol ser un dels objectius a acomplir en algun moment de la seva vida. Es tracta d'un repertori molt atractiu que sempre fa molta Il·lusió interpretar, complicat, fràgil, i tot un repte per a les cordes fregades. Com va dir Goethe, «un quartet de corda és com una conversa entre quatre persones intel·ligents».
I… què passa quan es deixa de banda el repertori estàndard per a aquesta formació, i la proposta va al voltant del fet que Menorca es troba en el paral·lel 40? Que vam poder presenciar un recital ple de bellesa al voltant d'aquest fil conductor.
Paral·lel 40 és el resultat de la feina de recerca de músiques provinents de diferents països que, com Menorca, es troben en aquest punt geogràfic, al llarg del planeta. Algunes, provinents d'indrets tan exòtics com Armènia, Azerbaidjan o Uzbekistan. Altres, molt més properes i familiars originàries de Portugal, Sardenya o Espanya. Unes, arranjades pel propi quartet Belinfante per poder-ho tocar ells mateixos. I altres, composicions originals.
Es va encetar la vetllada amb una versió del toc de fabiol de Ciutadella, que va derivar al toc de fabiol dels altres pobles de l'illa de Menorca, marcant l'ambient que seria el fil conductor del recital, que va anar viatjant melodia rere melodia, al llarg de la Terra. Cada peça, amb una personalitat pròpia per si mateixa, amb melodies, harmonies i efectes (aquí també cal remarcar la feina de recerca envers aquests), que van captivar des del primer moment els oients que omplien totalment el claustre del Seminari de Ciutadella.
Podríem definir el recital com a polit, per la bellesa sonora creada pels quatre intèrprets, perfectament coordinats, amb un so cristal·lí i molt ben treballat tant a nivell individual com de conjunt. I sorprenent, que convidava a l'oient a anar a escoltar el quartet Belinfante amb una ment oberta i disposada a viatjar per sons diferents als que, normalment, es solen escoltar en les sales de concert.
L'enhorabona a la formació, a qui els desitjo els millors èxits. Si algú no els coneix, el convido a cercar el seu disc i escoltar amb un bon reproductor musical. Esperem poder comptar en un futur no massa llunyà amb un altre concert d'aquest magnífic quartet de corda, aquí, a l'illa de Menorca.