La campanya d'excavacions a l'estructura 1 del poblat de Torre d'en Galmés ha permès descobrir que la referida casa talaiòtica s'assenta sobre una sèrie de sitjots preexistents excavats a la roca, que formarien part d'un conjunt d'estructures d'emmagatzematge i canalitzacions que les connecten entre si. El projecte, codirigit pels arqueòlegs Carlos de Salort i Borja Corral, i el restaurador Francesc Isbert, ha comptat amb una quinzena de tècnics, estudiants universitaris i voluntaris de Menorca, Mallorca, Catalunya, Madrid, València i Andalusia.
Les excavacions estan centrades en una zona amb un conjunt d'estructures domèstiques, havent elegit el 2020 l'anomenada estructura 1. A mesura que s'han tret els enderrocs s'ha descobert un espai domèstic, una casa circular, però amb algunes variacions que són molt interessants, «no es fa feina amb grans pedres, sinó que l'aparell constructiu són pedres petitones, tampoc hi ha la llar de foc i el portal d'entrada està a l'est, no al sud», afirma De Salort. Una altra particularitat d'aquests anys ha estat la troballa, dins la casa, de sis esquelets humans, d'ambdós sexes i diferents edats, i que segons l'anàlisi del carboni 14 van morir a finals del segle IV o el segle III a.n.e., en un mateix episodi que significaria el final de l'ocupació de la casa. «Enguany no s'han trobat més individus morts, però sí que s'ha documentat que la casa s'assenta damunt una sèrie de sitjots o estructures excavades a la roca per emmagatzemar aigua, un d'ells presenta uns escalons per baixar, que s'interconnecten amb canals; per tant, existien abans que es construís la casa i demostra la preocupació per tenir aigua», assenyala.
De Salort destaca que sempre han treballat en les cases del final de la prehistòria, amb l'excavació de tres d'elles a la part sud del jaciment, i des de fa un temps a la zona nord, «així com les cases del sud totes estaven en un horitzó cronològic del segle IV-III a.n.e. i a noltros ens interessava conèixer una mica més l'origen del jaciment, com que entenem que els talaiots són el fòssil director del període talaiòtic, de la fase més antiga del jaciment, actuam en aquesta zona nord a la recerca de nivells anteriors en la fase anomenada talaiòtic final postalaiòtic, del segle V fins a l'arribada dels romans», apunta.
Per altra banda, el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, i la regidora de Cultura d'Alaior, Eva Petrus, van subratllar aquest divendres la importància del treball que fa Amics del Museu de Menorca a Torre d'en Galmés, a més de reafirmar el suport d'ambdues administracions en les pròximes campanyes. En aquest sentit, Pons Torres va subratllar la constància d'Amics del Museu de Menorca al llarg de vint-i-quatre anys d'excavacions a Torre d'en Galmés, amb la divulgació científica del patrimoni arqueològic de l'Illa, fent seu el comentari de De Salort sobre l'emmagatzematge i l'ús de l'aigua en època talaiòtica, quan en l'actualitat des del Consell també es prioritza el cicle de l'aigua.