Aquest divendres aterrava, a la pedrera de Cala en Blanes, la força i l'art de Pasión Vega, artista de cap a peus que inundava amb el seu somriure ample i afectuós tota l'escena al llarg de l'hora i mitja que va durar el seu Lorca sonoro, un projecte musical que fon la copla amb el flamenc i el jazz i que esdevé tot un homenatge al gran i enyorat poeta de Granada, font de tantes inspiracions artístiques arreu del món. L'acompanyaven tres músics de gran alçada, Jacob Sureda, al piano i direcció musical, José Vera, al contrabaix i Javier Ktumba a la percussió. I completava el repartiment escènic l'impagable presència actoral de Víctor Clavijo, encarregat de fer-nos present Federico, ja sigui a través de la seva paraula poètica o de les veus que el van conèixer.
La nit, absent de lluna però amb una a modus de pantalla que presidia l'escenari, encarregada de projectar-nos il·lustracions que acompanyaven el devenir de l'espectacle, va estar farcida d'emoció i d'intensitat interpretativa per part de tots i cadascun dels components de la companyia. Cançons a partir de poemes de Lorca, provinents de diferents compositors, se'ns presentaren a través d'uns arranjaments musicals molt contemporanis, que aprofundien l'estil jazzístic però que no estaven absents de toc flamenc (quants idil·lis entre ambdós gèneres!) i sense perdre en cap moment l'esperit de la copla, que Pasión Vega porta inherent com a segell inconfusible. Temes com Por tu amor me duele el aire, Canción de jinete, Romance sonámbulo, Romance de la pena negra, Gacela de la muerte oscura o Pequeño vals vienés es combinaven amb les cançons populars que Lorca, en la seva faceta de musicòleg, va rescatar i que solen interpretar-se sota aquesta denominació (La tarara, Las morillas de Jaén, Nana de Sevilla, Los cuatro muleros, Anda Jaleo...). D'aquesta manera, Pasión Vega ens oferia un recorregut que abastava textos poètics d'obres tan emblemàtiques com el Romancero gitano, Poeta en Nueva York, Sonetos del amor oscuro o Diván del Tamarit.
L'artista d'origen malagueny irrompia a l'escenari amb un lluminós vestit vermell i l'atenció de l'espectador es centrava, indefectiblement, en la seva presència. I és que, veritablement, aquesta dona té un magnetisme que emana de la seva veritat, de la seva generositat escènica, de la seva passió que transmet a través del seu somriure i una mirada intensa com la brasa. A tot això se li ha de sumar una veu profunda i delicada a l'hora, corpòria per definició i etèria quan la ocasió ho requereix; amb un registre ample que li permet tessitures agudes i greus, sense renunciar a uns pianíssims delicats i perfectament col.locats al seu lloc i un frasseig elegant i ple de sentit dramàtic. Perquè Pasión Vega no canta només les cançons sinó que explica històries sonores amb tota la força narrativa i sensitiva que contenen. I aquest espectacle, que va molt més enllà d'un concert i prou, li permet explorar encara més aquest vessant dramàtic que, sense cap dubte, ella té.
Víctor Clavijo li fa el contrapunt amb la paraula dita, meravellosament declamada i amb una actitud alhora discreta i present (que en cap moment mira de fer ombra a la protagonista), i arrodoneix així una proposta que aconsegueix traslladar l'univers lorquiá amb un preciosisme i una intensitat veritablement encisadora.
L'espectacle, bellament il·luminat i perfectament sonoritzat (malgrat les limitacions d'un espai no escènic a priori però que aconsegueix suplir amb bellesa les possibilitats d'un teatre), resulta rodó, amè, didàctic, passional, emotiu i sincer. I Federico García Lorca es fa present, una altra vegada i sempre.
Es clou la proposta amb una versió meravellosa de La leyenda del tiempo, subtítol que Lorca va posar a la seva obra de teatre surrealista Así que pasen cinco años, dels seus darrers textos i que mai no va veure representar (a més de per falta de temps perquè eren massa moderns per l'època), i que Camarón va immortalitzar el 1979. Un segell magnífic per a un espectacle preciós!
Enhorabona per la feina i per fer possible la seva representació a la nostra illa. Bravi tutti!