Quatre dones de vermell. Quatre dones d'art flamenca per encetar el xafogós primer d'agost a les Pedreres de s'Hostal. I a pesar de la nit càlida i humida, l'Amfiteatre de Lithica va exhaurir, moltes hores abans, les entrades posades a la venda. Els Fosquets de Lithica registraren un altre ple d'aforament. Un altre èxit ! FL4MENCA és un quartet femení que desplega un enorme talent i elegància i que, a més, el sincronitza de forma magistral. Quatre dones vestides de vermell-granat abrandaren la nit de la pedrera major d'un art que, per molt conegut que sigui, sempre té propostes ben curioses, plenes de qualitat i de formats enginyosos que satisfan als amants del gènere. I el de dijous ho va ser.
Aquestes quatre flames flamenques són Ana Fernández, cante; Carmen García, guitarra; Romina Vázquez, percussió i Helena Cueto, bailaora. La proposta vingué marcada per execució d'una mescla de les arrels més genuïnes del flamenc. El compàs, el queíjo, el rasgueo, el redoble i fins i tot la copla injectaren les dosis interpretatives de peces tradicionals del gènere que beu d'antigues reminiscències musicals andaluses. Un quartet que ve liderat per l'afamada bailaora Helena Cueto. No menys importants foren les aportacions de les tres restants: una Carmen García a la guitarra magistral; una cantaora Ana Fernández que posà la genuïna veu del cante i la percussionista Romina Vázquez amb unes sonoritats instrumentals modernes molt ben fusionades a l'art flamenca i que no restaren gens d'originalitat.
L'inici fou una mena de preludi encalmant amb percussió i guitarra per, poc després, trepitjar l'escenari el cante de Fernández en un to planyívol propi del queíjo. Seguidament entrà la bailaora Helena Cueto per començar a donar plasticitat al concert amb un acompanyament de zapateado que pujà el sentit expressiu del moment. El seu taconeo es projectà més enllà del ritme, perquè aquesta percussió de talons expressa emocions i la seua excel·lent sonoritat d'ahir comunicà el sentit musical i poètic de les lletres cantades.
Feta aquesta primera part, Carmen García presentà el grup i les seues companyes i va lloar, en agraïments, la possibilitat d'actuar al màgic emplaçament de Lithica. Explicà el treball que desenvoluparen; fet de passió, però també amb tot d'arranjaments propis donades les trajectòries de cadascuna d'elles.
En una segona part, la protagonista va ser la cantaora Ana Fernández acompanyada només per la guitarra. Dempeus, fent-se seua la palestra, generà el deliri del públic amb passatges de bulerías, el pal flamenc més viu i alegre. Alhora, hi hagué un temps d'un solo de Carme García a les cordes que resultà una veritable meravella. Aquestes dues intervencions van fer esclatà la primera estrident ovació.
Ja en la part final, de nou Ana Fernández s'emportà l'estima dels presents oferint un altre queíjo fantàstic que inicià amb un ayeo brillant. Alhora, entrà Cueto per a desplegar una ball excels i fer-se l'auditori seu. Un moment estel·lar de les quatre; amb ritme, passió, palmes, caràcter i tot el poder flamenc al tablao. Un moment àlgid en què el quartet granat aconseguí introduir el ritme flamenc al cos de cada espectador. La gent les acompanyava amb palmes en un moment que no hi havia veu cantaora, però amb una Cueto espectacular que feia cantar els talons de forma increïble. Un final rodó i aplaudit després d'una hora molt ben pagada. Hi hagué un bis, per complaure el respectable, però, certament, molta gent va trobar curta l'actuació. I és que si és bo, el temps passa volant.